Cinturó i mascaretes per travessar el 2024

Trump, Putin, Netanyahu, Orban i Milei els desitgen un feliç 2024. Tot i que això de “feliç” ho posin en perill ells mateixos, i altres col·laboradors al desastre, com els sanguinaris líders de Hamas. Incloguin als noms inquietants el sempre imprevisible Elon Musk, candidat a millor aliat de Donald Trump, si torna a la Casa Blanca el novembre vinent. Els estats de Colorado i Maine li prohibeixen participar en les primàries per donar suport a una rebel·lió; Michigan l’accepta. El Tribunal Suprem decidirà.

Trump ja ha anunciat que quan reprengui el poder serà dictador, sí, però només el primer dia. En 24 hores firmarà decrets i destituirà càrrecs als quals els la té jurada per la seua persecució fiscal i política en aquests quatre anys d’absència. Tornarà amb set de venjança.Putin se sortirà en part amb la seua: tres-cents mil morts després i amb mig Ucraïna arrasada, s’annexionarà previsiblement el Donbàs; i tan sols l’ingrés accelerat, malgrat que gradual, d’Ucraïna a la Unió Europea serà premi de consolació per a Zelenski, al qual li van fallant suports per cansament, o per entendre que és impossible guanyar aquesta guerra. La cruel batalla d’Israel contra Hamas, que paguen dolorosament els civils palestins, té aparences de durar perquè Netanyahu està enfonsat en les enquestes i si hi ha eleccions les perdrà. Li interessa un conflicte permanent per no convocar-les.Mentrestant, a Europa, l’ultraliberal hongarès Orbán s’ha erigit com el líder que qüestiona, en sintonia amb la ultradreta en ascens, la unitat europea tal com la coneixem entorpint la seua marxa i les seues reformes. En les eleccions del 9 de juny vinent, conservadors i socialdemòcrates retrocediran, mentre que la ultradreta creixerà, segons tendència consolidada a l’eurobaròmetre.L’enginyer alemany Manfred Weber es perfila com el successor de la conservadora Ursula von der Leyen en la presidència de la Comissió. I la vicepresidenta espanyola Teresa Ribera, com a referent dels socialdemòcrates europeus. La seua exitosa gestió amb l’excepció ibèrica en la crisi de l’energia i la destacada presència en la COP28 de Dubai, la impulsen a aquesta rellevant posició, encara per concretar.I què dir-los de Milei? Emparat en la riuada de vots collida, farts de la corrupció i la ineficàcia del peronisme, intenta demolir el que queda de l’estat social argentí proposant al poder legislatiu una assumpció de poders sense precedents que atansa el règim a una eventual dictadura.Però Milei i la seua motoserra, que ja va acomiadar cinc mil funcionaris com a salutació, mira clarament al nord, a Trump, en el qual s’inspira; i Bukele al Salvador, que va pactar amb una part de la ciutadania canviar drets humans per seguretat als carrers.Amb aquest panorama mundial, el xoc en la política espanyola, apaivagada només pel Nadal, sembla menor, encara que no ho sigui. Pedro Sánchez va acabar l’any remodelant el seu gabinet: se’n va Nadia Calviño al Banc Europeu d’Inversions, gran èxit personal i de país. Ascendeix María Jesús Montero a vicepresidenta primera i es nomena Carlos Cuerpo, un jove i brillant funcionari estatal, com a ministre d’Economia.L’Associació Espanyola de la Banca i els sindicats han celebrat el nomenament en una setmana de pujada final de la Borsa i contenció de la inflació. Només el canvi a l’ajuntament de Pamplona enterboleix titulars per al PSOE.El PP declara que “el veritable vicepresident primer és Carles Puigdemont”. Caldrà refrescar al carrer Génova la plantilla de redactors de declaracions. Aquestes són només per a hooligans.