Lleida, sempre endavant

Encetem l’any 2024 amb un gran repte com a país: la gestió de l’aigua davant d’un escenari d’escassedat de recursos hídrics. El 95% de l’aigua es destina al regadiu a la vegueria de Lleida. A les nostres terres es concentra el 76% de la superfície agrària de Catalunya i el 80% de la producció de fruita. Som la potència agroalimentària de Catalunya però tenim pendent una modernització que ja és inevitable.

Tenim clar que l’aigua no cau del cel, ho hem afrontat aquest any amb el tancament de la principal infraestructura hidràulica, el Canal d’Urgell, una circumstància que ha significat l’adaptació al que s’apunta com una nova normalitat a què caldrà que ens adaptem. Ens trobem probablement en una transformació històrica que hem de fer junts i sense deixar ningú enrere. El paper de la Delegació del Govern és el de facilitar la informació sobre els diferents projectes del Govern i promoure consensos amb el territori.Amb aquesta filosofia hem impulsat la creació, el passat juliol, de la Comissió territorial de la vegueria de Lleida de la Taula Nacional de l’Aigua, un ens que aglutina tots els actors rellevants que tenen a veure amb la gestió de l’aigua. De la mà d’una trentena d’actors del territori, estem conjurats a garantir una gestió eficient dels recursos hídrics a la nostra vegueria i fer-ho des del consens i la implicació de tothom. Ja hem celebrat dues de les tres reunions que ha de fer aquest ens, i disposem d’un document consensuat amb una setantena de propostes que a la primavera s’elevaran a la Taula Nacional de l’Aigua. El nostre territori té un gran potencial i és que concentra la meitat dels recursos disponibles al país per al desenvolupament de la bioeconomia. Això significa que els nostres residus –tant les restes de poda com les dejeccions ramaderes, així com el residus de la indústria agroalimentària– es poden convertir en recursos i, per tant, en una oportunitat de generar una nova indústria. Per fer front a aquest repte la Generalitat s’ha aliat amb les principals institucions del territori en el Comitè Estratègic per la Transformació Econòmica, l’anomenat G10, del qual el president Aragonès va encapçalar la primera reunió el passat mes d’abril al Parc Agrobiotech de Lleida. La Generalitat ha aportat 900.000 euros per a la posada en marxa del BioHub Cat i del Centre d’Innovació Digital Agroalimentari i Forestal de Catalunya (CIDAF CAT), un dels projectes prioritaris del G10 i que han de permetre a Lleida convertir-se en el hub de la bioeconomia de Catalunya. Fomentar la fixació de població i atreure nova riquesa al territori és un treball que cal abordar des de diferents fronts, tant amb inversions concretes com amb l’establiment de noves regles del joc. En aquesta línia, el nou Estatut de Municipis Rurals de Catalunya ha de permetre fer front a altres reptes molt importants: reduir càrrega burocràtica, incrementar els ajuts, definir noves inversions i, en definitiva, fomentar el repoblament. Aquesta transformació que estem duent a terme entre tots ha de ser justa. Amb mirada de gènere, des de la Delegació del Govern hem impulsat el projecte Lleida, terra de dones transformadores (www.donestransformadores.cat), que al llarg de tot aquest any arribarà a totes les comarques de Lleida i que planteja una mirada del món rural en base a les oportunitats. Però la base de l’equilibri territorial és garantir el benestar de les persones. Aquest any veurem una gran transformació a l’Hospital Arnau de Vilanova amb una inversió històrica de 46,3 milions d’euros, que formarà part d’un conjunt d’obres que els propers anys modernitzaran tot el campus hospitalari, amb un pressupost total de 80,3 milions d’euros.També hem avançat, i hem de continuar fent-ho, en altres àmbits com ara la mobilitat. L’ampliació de les freqüències del servei de Rodalies s’ha d’implementar aquest any i els trens que fan el trajecte de Lleida a Cervera passaran a ser de 6 a 12 i de 3 a 5 els que van de Lleida a Manresa. Però també cal destacar l’ampliació de la gratuïtat del transport per a joves que ha passat dels 12 als 16 anys, amb la nova T16, així com la licitació de la nova estació d’autobusos de Lleida, l’inici de les obres de la nova estació de busos de Tàrrega o l’entrada en servei de la nova estació de busos de Juneda En l’àmbit social un dels projectes emblema del Govern és la Barnahus (la “casa dels nens”), que té per objectiu acompanyar els infants i adolescents víctimes d’agressió sexual i que ja ha començat a caminar a Lleida. I aquest any, en l’àmbit d’igualtat i feminismes començarà a desplegar-se l’ambiciós Pla d’Equitat Menstrual i climateri i el Pla contra la pressió estètica, tota una revolució. El 2023 ha estat un any també per fer memòria: hem commemorat l’any Joan Oró i l’Any Vallverdú, però també l’any Salvador Seguí, el sindicalista de Tornabous a qui la Generalitat ha dedicat una exposició que encara es pot veure a l’antic Museu Morera. En aquest sentit, també hem anunciat una inversió històrica a la Casa Vallmanya, que es convertirà en un punt de referència de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, per tal de recordar la figura del president Macià. No voldria acabar aquest article sense fer menció de les necessàries transformacions que hem d’afrontar com a país i que es resumeixen en les quatre banderes del Govern: la democràtica, la social, la verda i la feminista. Totes les hem de fer de manera conjunta, consensuada i coordinada, i aquest és el paper de la Delegació del Govern, facilitar aquesta manera de treballar, perquè Lleida vagi sempre endavant.