Una qüestió de model ramader

L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. Avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. Aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte.. Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.

Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publicada que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana.. acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No entenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles. Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien disponible per femar les terres. És evident que avui estem obligats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Comissió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en matèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.Al mateix temps, continuaran abaixant aranzels a les importacions de països tercers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no compleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal.. La revolta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’esclat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exemple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no compleixi la normativa d’emissions Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi...Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els productes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valoren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.