Un cop més, hem d’escriure sobre conills
Enginyer Tècnic Agrícola i Productor
La població de conills torna a estar en màxims i amb capacitat i probabilitat que augmenti durant la primavera, quan les condicions reproductores són òptimes, per tant, els perjudicis en conreus extensius i arboris aniran en augment, a part de tenir problemes d’erosió en espones i sistemes de rec que poden ser causa d’accidentalitat.
Limitar l’emergència cinegètica en una espècie de capacitat reproductiva ben coneguda ha permès una repoblació ràpida i exponencial que durant els mesos d’hivern han arrasat camps de cereal i rosegat milers d’arbres, provocant el debilitament o la mort en plantacions perfectament protegides en les quals s’havia invertit en protectors, repel·lents i feina més de 1.500 €/ha.Arrosseguem el problema des de fa molts anys i podem assegurar que pràcticament tots els mitjans de control han estat insuficients per a resoldre-ho: control cinegètic, paranys, fauna predadora, protectors, etc. Hem donat molts cops al buit, tots els anys s’ha posat o ponderat un nou mitjà i els perjudicis persisteixen i s’incrementen quan les àrees protegides, talussos d’autovies, ferrocarril, embassaments comunals i ZEPA són zones on tenen la protecció, ja que està limitat físicament el control. S’ha demostrat amb tractaments efectuats en zones autoritzades que la utilització d’Arvalin (fosfur d’alumini) amb registre biocida és efectiu, no afecta la fauna predadora, ni a la cadena tròfica, és una aplicació ràpida i econòmicament assumible i totalment localitzada.Raonaments equivocats sobre el producte han estat donats per grups ecologistes, per persones implicades i que han seguit de prop els controls, com és el cas següent: l’àrea tractada es regenera ràpidament; és molt més ràpida amb la caça, ja que es tracta un cau i moren adults i cries i amb la caça solament els que estan fora.La darrera: “El producte no està autoritzat per ser aplicat al medi natural.” Efectivament, però no és el producte; és la normativa, el producte fosfur d’alumini –Detia– és exactament igual que l’Arvalin, però amb registre fitosanitari i està autoritzat per ser adquirit per pagesos i persones que han fet un curs de fumigadors de 48 hores, i s’utilitza per al control de talpa europea, talps que afecten el cereal, alfals, hortalisses, que roseguen el sistema radicular i troncs d’ametlles, fruiters, oliveres, amb una parada al medi ambient. Aquesta utilització i autorització que anem practicant d’ençà que es va registrar aquest producte el 1970, sense que s’hagin registrat intoxicacions o problemes al medi natural, va substituir productes com és l’estricnina, Endrin i raticides que afectaven tota la cadena tròfica i que per falta de solucions efectives es continuen utilitzant, provocant la mort de depredadors, aus i mamífers.L’opció i solució és que s’ampliï o modifiqui el registre de l’Arvalin o Detia per poder ser utilitzats als caus dels conills pel propi perjudicat, que és l’agricultor. Condicionat que segueixi o faci un curs formatiu, igual com es fa quan es vol utilitzar per al control de talpa o controlar els insectes del cereal, complint evidentment amb la normativa i amb precaucions que corresponen a un producte molt tòxic.La limitació és purament burocràtica o administrativa, alimentada per ecologistes i animalistes que sense conèixer el tema desinformen l’opinió pública, privant el sector productiu d’eines i logística amb un sistema efectiu pagant un alt preu pels perjudicis que es repeteixen des de fa anys. No es vol admetre una plaga com a tal i consideren una espècie cinegètica controlable, única i exclusivament amb la caça. L’autorització d’Arvalin o Detia seria un complement perfecte per a una solució definitiva. He constatat que no hi ha més cec i sord que el que no vol mirar o escoltar. En aquest tema es fa palesa que valdria la pena que els que poden donar solucions efectives es facin mirar la vista i destapar les orelles.
