Lleida, en ascens

Estem a les portes d’un nou maig fester a Lleida i –per primer cop en molts anys– coincidirà amb un maig pletòric pel que fa a l’esport de la nostra ciutat. Les ciutats, siguin grans, mitjanes o més petites, es construeixen a partir de polítiques i accions concretes, però també a partir de la identitat de pertànyer a una comunitat. L’esport, agradi o no, aconsegueix aquesta funció de crear comunitat, passió i sentiments cap a uns colors, un equip.

A la nostra ciutat, la passió per Lleida es tradueix en el partit que disputarà el Lleida CF diumenge, al Camp d’Esports, contra l’Europa, un rival directe per aconseguir el desitjat ascens a 1a RFEF. I també ho serà, més que mai, la darrera jornada de lliga amb el partit que jugarà a Alacant, contra l’Hèrcules, líder en aquest moment. Perquè el Lleida depèn d’ell mateix per aconseguir el que fa tants anys que no passa: un ascens. Un ascens que significaria alguna cosa més que pujar de categoria, significaria també la consagració d’un projecte que va arribar quan semblava que l’equip de la ciutat podia desaparèixer: el projecte de Luis Pereira, que ha impulsat els equips de base, tan necessaris perquè un club tingui continuïtat i es basi, precisament, en aquest sentiment de pertinència del qual parlava al principi. Un projecte que conjuntament amb les penyes i els seus afeccionats de pedra picada ens ha fet tornar a il·lusionar pel Lleida, el mateix Lleida amb el qual celebràvem, just fa 30 anys, l’ascens a Primera Divisió de la Lliga Espanyola de Futbol.A Lleida, la passió de pertànyer a la nostra ciutat també s’ha traduït aquest divendres amb el partit del Força Lleida al Barris Nord, i així ho ha fet cada cop que hem pintat de bordeus les grades del pavelló, donant suport als d’Encuentra en una temporada –una més!– històrica que ens pot portar a disputar de nou la Final Four d’ascens a l’ACB. Sí, tenim a tocar tornar a ser equip d’ACB, com aquell històric Caprabo Lleida. Per això, pel simbolisme que representa jugar una final a quatre per a una ciutat com Lleida, hem fet el prec al Govern de la Paeria perquè doni el suport pertinent al Força Lleida perquè la final se celebri a la nostra ciutat, al Barris Nord. Per viure unes jornades d’aquelles que –esperem– recordarem durant anys. Però les alegries per la ciutat de Lleida no acaben aquí. La temporada vinent podem tenir encara un altre equip de la nostra ciutat a la màxima categoria de l’esport, a primera divisió de la lliga femenina de futbol: l’AEM Lleida. Aquesta temporada el camp del Recasens ha vibrat com mai amb els partits de les nostres jugadores i això ens ha fet arribar a l’esperat play off d’ascens. Us imagineu tenir jugant a Lleida les millors jugadores del món, com Aitana Bonmatí o Alèxia Putellas? Doncs això pot passar l’any vinent. I, si no passa, haurem estat molt a prop, i això ja és un pas enorme. Com també pot passar que el Futsal Lleida pugi de categoria la temporada vinent. A poques jornades per acabar la lliga, van liderant la classificació. És cert que no tot han estat flors i violes, aquesta temporada. El Llista Blava segueix lluitant per la permanència a la màxima categoria després d’una temporada molt dura i estem convençuts que se’n sortiran. Perquè l’Onze de Setembre sempre hi és, l’afició mai falla i la ciutat està al costat de l’equip que ens ha fet tocar la glòria a Europa. I el Rodi Balàfia també haurà de lluitar, la temporada vinent, per recuperar la posició a la màxima categoria, el lloc que correspon a l’equip de voleibol referent de la nostra ciutat i de les nostres terres. Hem de remar tots a favor perquè la ciutat es beneficiï de la celebració i de tots aquests partits. Hem de sumar i no pas dividir. Hem d’aconseguir que el Força Lleida passi a la Final Four i que aquesta se celebri a Lleida. També hem proposat que la Paeria habiliti un espai per poder seguir el partit que el Lleida CF disputarà a Alacant el proper 5 de maig. I demanem el mateix per als partits de play off de l’AEM. Perquè Lleida només hi guanya. Perquè Lleida està en ascens.