La dona de trenta anys

Com és sabut, la producció dels grans artistes no segueix una línia perfectament homogènia. Com la vida mateixa, té alts i baixos. La dona de trenta anys, tot i ser considerada una novel·la menor de Balzac, atresora guspires del seu geni literari que fa que alguns, com Sainte-Beuve, l’hagin qualificat d’obra mestra. En ella Balzac escruta, com un experimentat entomòleg, les interioritats de l’ànima femenina en aquella edat crítica.

Honoré Balssa, nom que ell canvià per Balzac (i el 1802 hi afegí el “de” nobiliari), va néixer a Tours el 1799 i va morir a París el 1850. Va dedicar tota la seva vida a la literatura. Com a ciutadà derivà del liberalisme de la seva joventut cap a l’absolutisme monàrquic dels Borbons. Les seves grans obres La comédie humaine i Les illusions perdues li han valgut un lloc de privilegi en les lletres franceses i universals. Escriptors com Flaubert o Zola en són directes creditors. Ningú com ell ha descrit tan magistralment la societat francesa eixida de la Revolució del 1789: el declivi de l’aristocràcia, l’enaltiment de la burgesia, la prevalença del déu diner o l’absència d’escrúpols en la lluita per la posició social. És el màxim exponent de l’anomenat realisme romàntic.La novel·la té com a protagonista Julie d’Aiglemont i es desenvolupa entre la caiguda de Napoleó i la instauració de la monarquia en la França convulsa de les primeres dècades del segle XIX: “El matí d’un diumenge de començaments del mes d’abril del 1813 anunciava un d’aquells dies bonics en què els parisencs veuen, per primera vegada en tot l’any, l’empedrat sense fang i el cel sense núvols.” “Aquell diumenge era el tretzè de l’any 1813. L’endemà passat Napoleó marxava cap a la campanya fatal durant la qual havia de perdre successivament Bessières i Duroc, guanyar les batalles memorables de Lutzen i de Bautzen, ser traït per Àustria, Saxònia, Baviera, per Bernardotte, i lliurar la batalla terrible de Leipzig”.Napoleó passa revista a les tropes al Carrousel de París: “Un homenet força gras, vestit amb un uniforme verd, pantalons blancs, i calçat amb botes altes, va aparèixer de sobte, sense treure’s un barret de tres puntes tan prestigiós com ell mateix.” “Al principi, el seu instint tan delicadament femení li deia que era molt més bonic obeir un home de talent que no pas conduir-ne un de ximple”. “Però, ¿qui s’atreveria a blasmar les dones? Quan han imposat silenci al sentiment exclusiu que no els permet de pertànyer a dos homes, i no són sacerdots sense creença?”“Si amb l’ajut d’aquestes conspiracions domèstiques molts beneits passen per homes superiors, això compensa la quantitat d’homes superiors que passen per beneits, de manera que la societat sempre té la mateixa massa de capacitats aparents”.“La mort coqueteja amb els joves, avança i es retira, es mostra i s’amaga; la lentitud que té els desencanta i la incertesa que els causa l’endemà acaba per llançar-los de nou al món, on tornaran a trobar el dolor que, més despietat que no la mort, els colpirà sense fer-se esperar”.“Alguns pensaments els obeïm sense que els coneguem; els tenim a dins sense adonar-nos-en”.“Les dones es mantenen tant de temps com volen en una posició equívoca, com en una cruïlla que pot portar al respecte, a la indiferència, a la sorpresa o a la passió. Una dona només pot conèixer els recursos d’aquesta situació als trenta anys”.“És massa car alguna vegada el preu de la felicitat?”“Com més llarga ha estat la resistència, més potent és llavors la veu de l’amor”. “La passió progressa enormement en una dona quan li sembla que ha actuat amb poca generositat, o que ha ferit una ànima noble. En amor, no cal guardar-se mai dels sentiments dolents, són molt saludables; les dones només sucumbeixen sota el cop d’una virtut”.“Res no és tan discret com una cara jove, perquè res no és tan immòbil. El rostre d’una dona jove té la calma, la llisor, la frescor de la superfície d’un llac. La fesomia de les dones no comença abans dels trenta anys”.L’exquisit. El volcà. Balzac.