Proposta intel·ligent al problema de conills
Enginyer Tècnic Agrícola i Productor
La fauna cinegètica, porc senglar, conills, perdius i cabirols, ha experimentat un creixement exponencial al Baix Segre: aigua, menjar, escorça per rosegar, protecció per aparellar-se i multiplicar-se assegurant-se la reproducció, de tal manera que han passat d’anecdòtics i testimonials a constituir-se en pandèmia la qual cosa afecta els conreus i augmenta l’accidentalitat viària.
L’espècie més nombrosa que creua camins i que es pot contemplar en tots els indrets, especialment a primeres hores del matí, és els conills. Les espones i talussos de camins i autovies faciliten la construcció de caus on crien i reprodueixen aquests rosegadors, que afecten troncs de fruiters, ametllers, oliveres i vinya per esmolar els incisius durant els mesos de tardor i hivern i la resta de l’any tenen cereals, farratges i fruita. La seva capacitat de reproducció supera la del control tant cinegètic com de predadors naturals com guineus, rapinyaires i gats mesquers. L’afecció en alguns casos ha provocat l’abandó o canvi de conreu.Tornar a l’aixecament i liberalització del control cinegètic pot ajudar a minorar el problema, l’administració està sensibilitzada i ofereix al sector 200.000 cartutxos per incentivar la caça, oferint centenars de gàbies que ajudaran al control d’animals vius. En tots dos casos es pot tenir a l’abast un bon nombre d’animals, en què la carn pot ser un reclam i pot invitar a fer jornades gastronòmiques del conill en totes les varietats dins de la gastronomia catalana.No seria la primera vegada que un problema ben conduït s’ha capgirat com a solució. El cranc problemàtic als arrossars del Missouri i conreus de Nova Orleans es van convertir en un atractiu i especialitat gastronòmica. Per què no podem fer el mateix amb el conill? La gastronomia de Ponent: el cargol, carns a la brasa, llonganissa i escalivada pot ser completada amb la carn de conill, carn blanca exempta de colesterol, feta amb ingredients naturals de km zero, exempts d’antibiòtics o fàrmacs perjudicials. El conill ha omplert quantitat de receptes culinàries que han passat de padrines a mares i dels quals amb sort gaudim els que tenim esposa cuinera: conill estofat, amb arròs, a la brasa, amb allioli, a la ràbia i fins i tot amb escabetx.La restauració casolana té l’oportunitat d’organitzar jornades del conill de camp i com a finalització i complement de visites als indrets en què aquests rosegadors campen a l’ample, creuant camins, fent correries d’uns caus a altres, per la qual cosa cal organitzar camins o rutes del conill pels termes de Seròs, Aitona, Torres de Segre, Sudanell, Sarroca, Verdú, Tàrrega, Vila-sana, Linyola. Pot portar nombrosos urbanites on de segur la restauració és de proximitat: Al Racó, Tuluc, Bòria, El Colomí.. i posarien tradició i bons fogons. A part de la cuina casolana podríem afegir-hi la col·laboració imaginativa de la Boscana, Resquitx, Palermo i d’altres que de segur poden aportar i millorar l’oferta d’un problema de rosegadors i convertir-lo en un reclam gastronòmic i turístic. Bona taula amb oferta ecològica del conill. Postres de fruita casolana madurada a l’arbre podria arrodonir les visites de floració, les escapades d’enoturisme i, és clar, les moltes jornades de l’oli nou.Dos-cents mil cartutxos poden portar als fogons molts centenars de conills i cal afegir-hi els de les gàbies. Incentivar la caça minvarà el problema i es podrà celebrar amb conill ecològic a la brasa, amb samfaina, amb allioli o ben estofat amb el vistiplau naturalment dels protectors animalistes i vegans. Cal ser positiu, fins ara l’arbre no ens deixava veure el bosc i aquesta proposta pot ser la base perquè es puguin salvar els conreus i celebra-ho a la taula. Que així sigui.
