Cal Bòria de Bell-lloc era un punt de trobada gastronòmic casolà

El dia 16 vaig dinar amb el meu equip de tractaments cerealistes de 6 persones a Cal Bòria, com sempre, donat que és un punt dels pocs que queden on gaudeixes de cuina casolana, del bon tarannà del Sr. Bòria i on l’habitual és trobar amics i coneguts del sector i món agrícola que saben on anar a menjar bé i amb un preu just.

És punt de trobada per les jornades agrícoles de Mollerussa que cal compartir amb d’altresrestaurants: Resquitx o Moca de Linyola. Però Cal Bòria és un tradicional de nivell culinari casolà on el Josep li dona un caliu que et fa sentir com a casa, sobretot quan amb els companys omples la taula rodona del racó.La seva cuina és senzilla, però elaborada de xup-xup. I el que sí que puc assegurar és que els productes són de proximitat i d’extraordinària qualitat, triats i comprats pel mateix Josep i que transporta amb la seva furgoneta.Personalment, l’arròs cremós de ceps, el ternasco amb os tendre cruixent que es desfà a la boca, la cua de toro sense xocolata.. són plats que difícilment trobaràs i, per la meva dona, els seus caragols són una perfecció. Al final, el pastís de fruits del bosc i, per segellar-ho, la conversa curta, però afable que pregunta el “com ha anat?” amb un somriure i mirada de bon amfitrió.Fa dos anys que envasem l’oli produït a la finca de secà, ara amb reg del Segarra-Garrigues; li vaig donar a tastar el Vostroli i després de catar-lo em va dir: si és com aquest, me’n pots portar. A les taules l’ampolla de quart i a la cuina la de 5 litres. Periòdicament, em fa la comanda i, en opinió seva, “al pa amanit amb el teu oli no li fa falta posar-hi tomàquet, sol n’hi ha prou per gaudir-lo”. M’honra la seva opinió i valoració de bon catador.Has decidit tancar la vida de servei i professionalitat, possiblement no sentirem el reclam de passar per Bell-lloc i aparcar davant del Llavors Batlle, però sempre mantindrem el record i enyorança del teu servei, la taula i la teva salutació amistosa.A Lleida i proximitats, a més de restaurants de renom: La Huerta, La Dolceta, Palermo, Isidro, Carballeira.. tenim uns restaurants casolans de poble com El Racó de Sarroca, Tuluc de Torres, Moca de Linyola, Casa Santos d’Albalate, Colomí de Santa Coloma.. on es gaudeix la cuina amb herència de padrina. La burocràcia, problemes amb personal.. inviten al tancament per jubilació i manca de relleu.Els que hi perdem de veritat som els de peu, que quan no mengem a casa no trobarem aquestes cases de menjar o només ens quedaran franquícies de pizzes o frankfurts amb Coca-Cola per dur a la boca. A poc a poc la qualitat de vida va essent substituïda per la massificació. El menjar fora de casa amb plats adobats com els de Cal Bòria són una alternativa que no voldríem perdre.Sr. Josep Bòria, gràcies per poder haver gaudit de la teva companyia, hospitalitat i taula. Gaudiu de la jubilació escoltant bona música i el record de la molta clientela que ha passat per la taula rodona del racó.