L’alcalde que fa ballar la seguretat

La seguretat ciutadana ha estat, històricament, una qüestió central en la política local, i Lleida no n’és una excepció. Però, què passa quan els discursos sobre la seguretat ciutadana canvien dràsticament en funció de quin lloc s’ocupa al consistori? Què passa quan qui ara és l’alcalde diu tot el contrari del que deia quan era el cap de l’oposició?

Durant el mandat de 2019 a 2023, amb Miquel Pueyo a l’alcaldia, Larrosa va teixir un discurs alarmista sobre la seguretat a Lleida, afirmant repetidament que la ciutat estava immersa en una crisi de seguretat ciutadana. Tanmateix, durant aquell període, les estadístiques oficials mostraven una reducció dels delictes a Lleida. Ni la situació amb l’alcalde Pueyo era tan dolenta com dia si i dia també afirmava el cap de l’oposició en aquells moments, ni és tan bona ara com ens vol fer creure l’alcalde Larrosa.Amb la seva recent elecció com a alcalde, Larrosa ha fet un gir de 180 graus en el seu discurs. Ara, de sobte, Lleida és presentada com una ciutat segura, gràcies a la seva gestió, és clar. Sembla que la crisi de seguretat que tant denunciava ha desaparegut miraculosament amb el seu accés a l’alcaldia.Només li ha calgut un any de mandat per girar com un mitjó la situació. El problema, per l’actual paer en cap, és que això només ho creuen ell i la seva regidora de Seguretat, la mateixa que, després de passar-se 4 anys a l’oposició abonant el discurs de la por en seguretat, va afirmar, ja com a regidora de Seguretat, que Lleida és una ciutat segura. La seguretat dels nostres conciutadans i conciutadanes no mereix ni el discurs irresponsable del Sr. Larrosa quan era cap de l’oposició, ni la seva negació dels problemes de seguretat que patim, ara que és l’alcalde. Amb independència de l’evolució de les dades sobre delictes a la nostra ciutat (cal esperar la publicació de les dades del segon trimestre de 2024 per fer-ne una anàlisi acurada), no ens equivocarem si afirmem que d’un any i mig ençà ha crescut de forma notable la sensació d’inseguretat entre els lleidatans i lleidatanes. Farien bé l’alcalde i la seva regidora de Seguretat reconeixent que a Lleida hi ha problemes de seguretat que cal entomar, no en els termes catastrofistes i alarmistes en què ho van fer quan eren a l’oposició, sinó amb l’objectivitat i honestedat que els va mancar en aquell moment.El canvi radical, del negre al blanc, de l’alcalde Larrosa ens recorda la importància de la coherència en el lideratge polític. Els ciutadans mereixen ser representats i governats per persones que mantinguin la seva paraula i que actuïn de manera conseqüent amb els valors que proclamen. La seguretat ciutadana no hauria de ser un tema per esgarrapar vots, sinó un àmbit gestionat amb serietat, transparència, responsabilitat i coherència.Parlem, per exemple, de l’elaboració del Pla Local de Seguretat que des d’Esquerra Republicana hem denunciat més d’una vegada que és completament ineficient. Però també cal que ens deixem d’anuncis que omplen titulars però que no aporten una millora substantiva de la nostra seguretat com, per exemple, l’oficina mòbil al barri de la Mariola.En el primer any de mandat, l’alcalde Larrosa ha suspès clarament en seguretat ciutadana. Si vol aprovar els propers cursos, haurà de reconèixer l’existència de problemes en la nostra seguretat i treballar per resoldre’ls. La revisió a fons del Pla local de seguretat seria un bon començament per mirar de fer les coses millor del que les ha fet fins ara. Els regidors i regidors del grup d’ERC-AM no ens trobaran en el discurs catastrofista i alarmista sobre la nostra seguretat amb què l’alcalde Larrosa va construir, en part, el seu retorn a l’alcaldia, alimentant la por per un grapat de vots. Ens trobaran en el compromís, constant i seriós, de treballar per la millora de la nostra seguretat, sense alarmismes, però sense negar l’existència de problemes que cal entomar i fent propostes a l’equip de govern. Ho hem fet durant aquest primer any de mandat i ho continuarem fent durant la resta.