L’emancipació juvenil

L’estudi de la situació de la joventut (les persones entre 16 i 29 anys) i de les seves problemàtiques ha de ser prioritari per a qualsevol societat perquè els joves d’avui són els que han de recollir el relleu generacional i fer que la societat del futur sigui harmoniosa i pròspera.

Qualsevol persona té dret a poder construir-se un projecte de vida i que pagui la pena de ser viscuda. En el cas dels joves aquest procés passa per l’emancipació (viure fora de la llar familiar amb els propis recursos), la qual és condicionada pel nivell d’ingressos disponibles (que depèn del fet d’estar ocupat, del nivell retributiu i de la qualitat del treball) i per la possibilitat d’accedir a un habitatge. La família i les xarxes socials també poden facilitar molt aquest procés.L’any 2022 la taxa d’emancipació (percentatge de joves emancipats respecte al total de joves) a Catalunya havia baixat al 19,2% (32,6% a 2007) degut, fonamentalment, a dos factors: la pèrdua de poder adquisitiu pels ingressos reals (salarials o professionals) baixos i l’augment dels costos que suposa comprar o llogar un habitatge i mantenir-lo: viure és cada cop més car. Som davant un procés de deteriorament creixent de les condicions materials de vida, i del benestar físic i emocional, del que les persones joves són les principals víctimes. Les persones joves que es volen incorporar al mercat laboral majoritàriament es troben, des de fa anys, una realitat canviant, líquida. Un mercat laboral precari i inestable que va modificant les seves possibilitats i perspectives negant l’estabilitat laboral i els ingressos econòmics necessaris per afrontar el reptes que caracteritzen les trajectòries de vida tradicionals. A les comarques de Lleida, la inestabilitat és una de les principals característiques del mercat laboral. Els elevats nivells d’ocupació a temps parcial i de temporalitat laboral dibuixen un panorama poc esperançador per a molta població jove que aspira a una trajectòria laboral regular i a uns ingressos estables i suficients per satisfer les seves expectatives de construir el seu projecte vital. Quant a l’accés a l’habitatge s’ha convertit majoritàriament en una operació impossible. L’habitatge social resulta inaccessible per escàs amb el que la majoria ha de recórrer a l’habitatge del mercat lliure, que, en molts casos, està fora del seu abast. Llogar un pis és la forma més freqüent d’emancipar-se, tot i que la mitjana del preu de lloguer cada cop representa un percentatge més elevat de la mitjana dels seus ingressos. Per encarar el repte de l’emancipació residencial les persones joves opten per compartir l’habitatge com a única via d’emancipació, sigui amb persones conegudes o afins o bé amb persones desconegudes, que en algunes ocasions són d’edats molt diferents. No voldríem finalitzar aquest article sense fer esment la salut mental. Els desafiaments econòmics, educatius, laborals, familiars i culturals influeixen en el benestar psicològic de les persones joves i poden donar lloc a trastorns d’ansietat i depressió. Abordar aquestes barreres requereix una atenció integral que combini polítiques socials, suport emocional i oportunitats d’ocupació i habitatge assequible perquè els joves puguin transitar cap a l’edat adulta amb independència. El reconeixement d’aquests desafiaments és fonamental per promoure el benestar psicològic i el desenvolupament saludable de la joventut. Atenent a tot el que s’ha exposat, és necessari, que les diferents administracions elaborin polítiques focalitzades en les persones joves (formatives, laborals, residencials, de transport.. ) que tinguin en compte l’heterogeneïtat d’aquest col·lectiu (pel que fa al gènere, l’origen social, el territori, el lloc de residència, la formació, etc.). Totes les persones tenen dret a construir-se un projecte de vida que els permeti gaudir-ne, dia a dia, i poder aconseguir viure una vida que valgui la pena de ser viscuda.