La rellevància de les pensions per reduir la pobresa

Fa 32 anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 17 d’octubre com el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. Tot i que la conscienciació ha augmentat des de llavors, la pobresa i l’exclusió social continuen afectant milions de persones tant a Espanya com arreu del món. És essencial recordar que la pobresa no és una elecció personal ni el resultat d’errors individuals.

Es tracta d’una qüestió de drets bàsics vulnerats. La pobresa es defineix com la situació en què una persona no disposa dels recursos materials, culturals o socials necessaris per cobrir les seves necessitats bàsiques, quedant així exclosa d’una vida digna i acceptable segons els estàndards del país o territori on viu. La pobresa no és només la manca d’ingressos, sinó també una vulneració dels drets humans, tal com subratlla l’ONU. Per erradicar-la, cal abordar altres problemes interrelacionats, com la fam, la malnutrició, la manca d’un habitatge digne i l’accés limitat a drets bàsics com l’educació i la salut. A Espanya, el 20,2% de la població espanyola (uns 9,7 milions de persones), està en risc de pobresa (any 2023). El 8,3% de la població espanyola, uns 3,9 milions de persones, viuen en pobresa severa. És a dir, dos de cada cinc persones pobres es troben en aquesta situació.Envelliment i pobresaEl XIV Informe de l’Estat de la Pobresa destaca que el nombre de persones de 65 anys o més ha augmentat sistemàticament, passant de 7,5 milions el 2008 a 9,7 milions el 2023. Aquest grup d’edat presenta unes característiques específiques, ja que els seus ingressos estan pràcticament determinats per les pensions que reben. Algunes dades rellevants:· Una de cada cinc persones majors de 65 anys està en risc de pobresa o exclusió social (un 20,9%), el que equival a 2 milions de persones.· El 18,3% d’aquest grup d’edat vivia el 2023 per sota del llindar de pobresa, és a dir, 1,8 milions de persones.· Més d’un terç de les pensions repartides el 2023 (36,8%) eren inferiors als 785 euros mensuals, i un 14,3% no superaven els 523 euros mensuals, situant-se així per sota del llindar de pobresa severa.· Aquest segment de la població, especialment les dones, és el més vulnerable. La pensió mitjana de les dones el 2023 era de 971 euros mensuals, 472 euros menys que la dels homes, una diferència derivada de la discriminació laboral que han patit al llarg de la seva vida professional.La importància de les pensions dignesÉs fonamental implementar polítiques públiques que garanteixin i millorin les pensions, que han de ser dignes i suficients per cobrir les necessitats bàsiques de les persones pensionistes.Les pensions tenen un paper redistributiu de la renda que es genera en un país, clau en la reducció de la pobresa. Sense aquestes prestacions, la taxa de pobresa a Espanya augmentaria en 16,4 punts percentuals, i la pobresa entre la gent gran passaria del 18,3% a un alarmant 81,7%. Per tant, les pensions no són només una qüestió de justícia social, sinó també un mecanisme essencial per reduir la pobresa i afavorir la cohesió social.És necessari apujar les pensions més baixes (majoritàriament afecten dones) i que augmentin per sobre del llindar de pobresa i mantenir els imports per evitar que la inflació en minvi el poder adquisitiu, per no caure en la pobresa.El sistema públic de pensions, vigent a Espanya, és un exemple de solidaritat intergeneracional que en moltes ocasions ha suposat una xarxa de seguretat per a amplis sectors de la població, no només per a les persones que la perceben. Cal recordar que després de la crisi de 2008, moltes llars van evitar un desastre encara més gran gràcies a les prestacions que rebien els membres més grans de la família. En definitiva, les pensions ajuden a evitar que augmenti el nombre de persones amb risc de pobresa i exclusió social. Per això és necessari que els governants apliquin polítiques que ajudin a millorar aquelles pensions que estan per sota del llindar de pobresa, i així poder aconseguir la reducció de la pobresa.