El Centre d’Interpretació de la Guerra (Civil) que necessitem
arxivera
Si a Lleida hi ha alguna qüestió que hauria de generar consens és la necessitat que tenim d’explicar-nos, d’entendre i d’assumir els efectes de la guerra. Potser direu que la creació d’un Centre d’Interpretació és un tema que ha saltat recentment a la palestra, doncs ho ha fet tard.
Lleida i la guerra són dos mots que van units des de fa segles. La guerra va justificar la ubicació inicial d’Ilerda i la guerra va anar modelant els espais, el creixement i també el poblament. Una guerra ens va fer baixar a la força del tossal de la Seu i ens va deixar sense universitat i sense castell i va reduir la ciutat medieval que havia estat a una ciutat en runes i disminuïda per una altra guerra. Cal dir que la guerra que tenim a la memòria, i a l’ànima, és la més propera. La que va bombardejar des del cel: escoles, mercats i habitatges. La que va provocar a Lleida centenars de víctimes mortals i de presos polítics en camps de concentració de tot Espanya, França i Alemanya. La que va deixar una ciutat destruïda; la que va fer desaparèixer les restes de la Lleida medieval que la resta de conflictes bèl·lics no havia eliminat i ens va arrabassar la consciència i l’orgull de segona capital del nostre país. Aquesta guerra va perpetuar i enfortir la forta presència militar en la nostra ciutat, una presència que ens va ser imposada després de 1707, consolidada el 1810 i després durant un segle dinou de guerra continua, sortint d’una entrant en una altra, l’hostilitat es va fer quotidiana, aquí com arreu en l’intent de consolidar un Estat liberal amb una monarquia o una altra. I tots i cada un d’aquests episodis ha suposat una esgarrada, un canvi impostat en la fesomia urbana, imposant dinàmiques foranies o espúries que ben segur tenien poc a veure amb les que la nostra ciutat hauria desenvolupat si hagués pogut viure en la pau. La guerra, i com a última agressió la Guerra Civil, té molt a veure amb com som, com ens veiem, ens sentim i com ens enfrontem a la resta del nostre país i al futur. Potser un Centre ens explicaria com des d’uns anys vint i trenta del segle passat en els quals Lleida semblava voler sortint-se’n com a capdavantera en educació, en art, fins i tot en política, amb un dinamisme que avui envegem, hem arribat a una ciutat que a voltes sembla no tenir esme per encarar el futur, una ciutat que no s’agrada. No direm que no estimem la nostra ciutat, però està clar que no ens en sentim orgulloses i segur que n’hi ha moltes altres raons, però la guerra és una d’elles, clau per la seva presència continua i continuada al llarg de la nostra història i les greus afectacions que sempre hi ha tingut. La situació geogràfica de cruïlla de camins és i ha estat un factor positiu per a la ubicació de les poblacions, però també, en el cas de Lleida, ha estat la causa de la gran dissort de veure’s afectada per tots els conflictes bèl·lics, com de forma ràpida hem esmentat. Creieu que no ens cal un Centre d’Interpretació de la Guerra a Lleida? Un Centre que ens permeti conèixer els fets rellevants dels conflictes i els canvis que han suposat, principalment de l’última, la Guerra Civil, ens permetrà saber millor com som, o millor, el perquè de com som la societat lleidatana i poder encarar millor el futur des d’una pau conscient.