Agraïments, equips i relleus
Exdelegat del departament d’Educació a Lleida
Fa poc més de tres anys que vaig acceptar la responsabilitat d’estar al capdavant dels serveis territorials de Lleida. Puc afirmar, arribat el moment, que ha estat una etapa plena de reptes, alguns previstos i altres sobrevinguts, i sobretot de nous coneixements i d’aprenentatges.
Probablement no em correspon a mi fer-ne el balanç del llegat professional, però sí del personal, del que ha estat una etapa que m’ha brindat l’oportunitat de conèixer i treballar amb els diversos agents que conformem la gran comunitat educativa.D’aquest balanç en voldria destacar el sentiment de profunda gratitud, sentiment que no és només una emoció espontània, sinó una expressió reflexionada de reconeixement sincer. Per això, en primer lloc, voldria exposar el meu agraïment al conjunt de docents, pilar del nostre sistema educatiu, a les direccions que en són l’autèntica clau de volta, i a tot el personal administratiu, laboral i de serveis que treballa dia a dia amb discreció, persistència i compromís en cadascun dels centres del servei públic d’educació a les nostres terres. Ens sumem més que mai a totes aquelles veus que reivindiquen que cal dignificar, prestigiar i posar en valor la ingent tasca d’un col·lectiu que ha demostrat la seva vàlua professional malgrat les adverses circumstàncies que massa vegades obstaculitzen el seu bon desenvolupament professional.La clau de la millora del nostre sistema passa inevitablement per la qualitat i el benestar docent, per la seva bona formació i unes justes condicions laborals, com ens recorden les companyes i companys dels sindicats, als quals vull també agrair la seva labor en favor del nostre col·lectiu com a condició de possibilitat per a una millor atenció educativa de tot l’alumnat.Per a mi ha estat una gran sort haver comptat durant aquest període amb les companyes i companys de Serveis Territorials de Lleida, des dels subalterns i auxiliars als més alts responsables de l’administració, dels quals només puc agrair la seva acollida, la gran qualitat humana i l’exemplar professionalitat. Per descomptat, també, la labor de tots els nostres serveis educatius i la inspecció educativa, pel seu lideratge, acompanyament, assessorament i dedicació al servei dels nostres centres i equips.Agrair, finalment, el compromís i implicació de tants ajuntaments i entitats locals que vetllen perquè les escoles disposin de les millors condicions per poder oferir el servei indispensable per garantir un futur esperançador al seu entorn i arrelar la població al territori; i a totes les institucions, organismes, associacions i entitats amb qui teixim constants col·laboracions, fent un treball en xarxa, sabedors que l’educació veritable abasta una mirada 360 i a temps complet.El llistat és, de fet, més extens i exhaustiu, i aquesta enumeració no deixaria de ser un testimoni d’allò que sabem molt bé: que l’educació és un treball col·lectiu, d’equip, de “tribu”, com solem citar. I és precisament per això que és bo i natural que hi hagi relleus en els equips que ho liderin. I utilitzo el terme “relleu”, i no cap altre, perquè aquest terme ens remet al fet que la nostra hauria de ser com una cursa d’equip, on ens passem el testimoni per arribar més ràpid a la meta que ens hem marcat com a objectiu, i no pas una cursa d’obstacles en què a vegades sembla que la convertim.Arribats a aquest moment, en el meu cas no desitjaré “sort i encert” (per a mi la sort, com la terra, és de qui la treballa, i l’encert, sovint, una apreciació subjectiva de relativa perspectiva). Si se’m permet, optaré per desitjar, en el seu lloc, sensatesa i cordialitat. Sé que en els marcs discursius actuals, paraules tant senzilles i gastades com les que acabo d’assenyalar no cotitzen gaire, però com ja sabem les coses veritablement importants, curiosament, no ho semblen. Quan em refereixo a sensatesa, al·ludeixo a l’actitud receptiva i humil per escoltar amb la màxima atenció totes les persones, tots els agents de la comunitat, per aprendre de totes i cadascuna de les aportacions i demandes que ens fan arribar. Escoltar no és només una forma de reconeixement de l’altre, és una actitud necessària que et permet maximitzar la informació, estimular el discerniment i arribar a un judici correcte per poder prendre les millors decisions. Actuar amb cordialitat, des del cor, perquè només des de l’empatia honesta podem situar les persones en el centre de les nostres prioritats, tenir-ne cura i establir complicitats, amb la certesa que podem admirar les persones pel que són, pel que representen, però que les valorem i ens influeixen per com ens fan sentir.L’agraïment no està renyit, ni ho ha d’estar mai, amb la crítica, amb la detecció de les febleses i la denúncia de les disfuncions. Però en la nostra missió educadora, només si ens focalitzem en el reconeixement i el respecte per damunt de tot, en allò valuós que compartim, podrem construir els ponts sòlids que han de ser capaços de sostenir i facilitar el pas de totes les futures generacions cridades a transformar i millorar el nostre entorn, i fer una societat més justa i preparada.Com deia el nostre il·lustre lingüista i gramàtic Pompeu Fabra, “cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança”. Si el repte és gran, més gran cal que sigui la nostra determinació. Si treballem amb consens, alineats amb objectius comuns, clars i compartits, segur que reeixirem en l’esforç, amb perseverança i la convicció d’estar servint una de les més belles i transcendents causes comunes de la nostra societat. Profundament agraïts de formar-ne part, aprendre, aportar, i amb la tranquil·litat d’estar en disposició sempre de poder cedir el relleu.