Mai més

El 2 de novembre de 1937 és una data que Lleida no oblidarà mai. Aquell dimarts de tardor, l’aviació italiana va segellar amb foc i sang una pàgina tràgica a la història de la ciutat, en un bombardeig que va deixar una cicatriu profunda i inesborrable. Les bombes no van caure només sobre edificis, sinó sobre vides, esperances i futurs, dibuixant un panorama desolador que continua removent consciències. El bombardeig va ser executat per l’aviació del règim feixista italià, en suport a les forces franquistes, i va tenir un objectiu clar: sembrar el terror entre la població civil.

Els impactes es van concentrar en zones densament poblades, com el Mercat de Sant Lluís i els voltants del Pont Vell, espais on la vida feia el seu curs diari. En qüestió de segons, la vida de centenars de persones va quedar truncada per l’horror. La xifra de víctimes és esgarrifosa: més de 250 morts i centenars de ferits. Encara més esfereïdor és recordar que molts d’ells eren nens i nenes, víctimes innocents que mai haurien d’haver conegut el rostre de la guerra.Aquella jornada, Lleida va plorar de ràbia i d’injustícia. És impossible recordar aquell dia sense sentir un nus a la gola i una sensació d’impotència. Encara avui, queda molta feina a fer i malgrat el reconeixement oficial d’aquests fets, cada 2N vivim el record amb ràbia i indignació, perquè no podem oblidar el patiment de qui va perdre la vida o de qui va veure els seus anhels i les seves esperances soterrades sota runes.L’any 2009, Esquerra va proposar a la Paeria una moció per preservar la memòria del Liceu Escolar, institució cultural i educativa fundada el 1906 per Frederic Godàs i Victorina Vila. En aquesta moció, instàvem la Paeria a recuperar i dignificar el llegat d’aquesta escola innovadora, que va ser molt més que un centre educatiu: va ser un espai de valors com la llibertat, la justícia social i l’ajuda mútua. Proposàvem la creació d’una ruta històrica del Liceu Escolar que recorregués els espais relacionats amb la institució i una exposició per fer visible la seva tasca pedagògica i el tràgic final que va patir a causa del bombardeig.Durant el mandat republicà es van fer passos de gegant en la dignificació de la memòria democràtica, i un d’aquests passos va ser fer realitat aquesta iniciativa. El mes de novembre de 2020, la regidoria de Drets Civils i Memòria Democràtica va dur a terme l’itinerari “Lleida bombardejada: del 2 de novembre de 1937 al 3 d’abril de 1938”, una ruta que es pot recuperar al web de Drets Civils (https://dretscivils.paeria.cat/memoria-democratica/itineraris/itinerar-bombardeig-de-lleida) i també a l’aplicació per a mòbils, que també va impulsar el Govern republicà.No és suficient commemorar amb discursos i flors: cal, des del més profund de la nostra consciència col·lectiva, fer una crida activa per evitar que aquest passat es repeteixi. La pau no és només l’absència de guerra, és també l’esforç constant de construir societats més justes i respectuoses, on mai més cap persona hagi de patir el que van patir els lleidatans aquell fatídic dia.És en aquest sentit que des del grup d’ERC també reivindiquem que es tiri endavant el projecte del Centre d’Interpretació de la Guerra Civil, on la memòria dels fets del 2N hi hauran d’estar molt presents.Que la commemoració d’aquest dia no sigui només una cerimònia de record, sinó una reafirmació del nostre compromís per a un futur on la paraula bombardeig sigui només un terme històric, no una amenaça latent. Recordem, amb dolor però amb fermesa, allò que va passar per fer-nos més humans, més solidaris, més valents en la defensa d’una pau que honri les víctimes del passat i protegeixi les generacions futures.Mai més.