SEGRE

MANEL PASCUAL DÍAZ

El fenomen de València no és extraordinari

doctor en Hidrogeologia

Creat:

Actualitzat:

No entenem els processos geològics naturals! Amb canvi o sense canvi climàtic, el que ha passat a València no és extraordinari. A escala centenària és habitual i pot tenir diverses recurrències a escala humana. Així es formen les seqüències sedimentàries de limolites en ambients de laggon litorals visibles en les nostres muntanyes. Són episodis recurrents d’aportació de fangs, un darrere l’altre, amb espais de calma que poden durar no moltes dècades. A València, ens hem posat en mig de la gran plana inadequadament perquè no hem entès els processos geològics que l’afecten i que li han donat la forma natural que té.

I ara què? Veiem uns governs central i autonòmic, i la UE també, disposats a invertir el que calgui. Uns, per treure rèdit polític, altres, per a justificar-se.. i de moment, l’esperit de servei i ajut, només l’hem vist en els joves voluntaris. D’altra banda, el món financer i els sectors se’ls presenta una oportunitat de negoci, pensant en, qui sap, si planificant la reconstrucció. Està bé! Així hem organitzat la nostra societat. Però.. continuarem sense entendre els processos geològics naturals? Encarregarem la reconstrucció del territori tal com estava? Passa moltes vegades i no hauria de ser! Abans, hauríem de ser capaços de donar resposta a moltes preguntes: quina és la recurrència de les avingudes destructives? Per on es distribueixen els fluxos? Quina és la seva capacitat de transportar sòlids i com ho fa? La Llei d’aigües i el seu reglament ja preveu estudiar aquests aspectes prèviament a les construccions, i les administracions hidràuliques coneixen moltes d’aquestes respostes, però en aquests ambients sedimentaris s’hauria d’anar una mica més enllà en la comprensió geològica del fenomen. De vegades l’administració està encrostada en normatives i plans d’actuació molt genèrics que no són gaire àgils per trobar solucions específiques per als llocs singulars, com és el cas de la plana de València. No hem de construir res? Doncs potser en alguns llocs no i en altres sí. Un cop coneguem com funciona el sistema natural, caldrà planificar la reconstrucció deixant l’espai que els rius, barrancs i planes d’inundació reclamen pel pas de l’aigua i els sediments, inundar-los i sedimentar, com ara està passant (vegeu les imatges de la NASA i de Copernicus: l’abans i el després). Caldrà dimensionar bé les infraestructures per permetre el lliure funcionament de la natura. Cal viaductes quilomètrics, aparentment innecessaris? Doncs, potser sí. Cal desconstruir barreres que s’han mantingut en peu? Doncs, potser sí. Cal recuperar lleres ocupades per urbanitzacions o infraestructures? Segur que sí! Però, i molt important, totes les actuacions cal pensar-les en el context d’un pla conjunt exclusiu, adaptat, resilient i respectuós amb els processos geològics naturals. I encara no és suficient. Com gestionem el risc? Quan la natura actua, tenim els plans d’actuació pensats? Els tenim actualitzats? Afortunadament, a Lleida, hi ha zones molt sensibilitzades amb el problema i molts ajuntaments, fruit de l’experiència, han desenvolupat sistemes de control d’avingudes pel seu compte, i poden avisar els seus veïns i actuar abans que arribin les rubinades. Vull recordar les conques del Sió, de l’Ondara, del Corb, la Val d’Aran.. Els plans d’actuació de prevenció i de protecció civil són molt importants, i sembla que tristament, la seva importància queda manifesta a València. En principi, aquest és un dels apartats que no han funcionat adientment en previsió d’aquesta desgràcia, a part, clar està, de la inadequada xarxa d’infraestructures, ja esmentada. Cal aprendre d’aquesta desgràcia, i imposar l’estudi i la planificació abans de començar una reconstrucció calcada a aquella que existia, basada únicament en les preses i en els interessos econòmics immediats. Cal planificar segons el respecte a la natura i per tant a la societat en general. I és molt important recordar: el fenomen succeït a València no és extraordinari. Finalment us recomano l’escrit del professor Narcís Prats, titulat Efectes DANA.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking