Encara la filosofia

Avui, dijous 21 de novembre del 2024, o cada tercer dijous del mes de novembre de cada any, és el Dia Mundial de la Filosofia. Els dies mundials serveixen per recordar el valor de coses meritòries o per prendre consciència d’altres que cal no oblidar. Per això, aprofitem l’avinentesa per recordar el valor de la filosofia i si s’escau, també, reivindicar l’amor a la saviesa en temps que sembla bastant oblidat.

En un món on només es valora, o sembla només valorar-se, les coses per la seva novetat, reivindicar, el que sense excloure la seva evolució, es consolida per la seva tradició, no és fàcil. La filosofia no és contrària a la innovació, però en detesta el seu valor només pel sol fet de ser innovació. Certament que cal considerar allò de nou que millora, i cal reconèixer que tothom ha de fer un procés de descoberta de la Mediterrània, però cal ser humil i atent a no fer el ridícul dient que has descobert el que fa segles que està descobert. Per exemple, en una reunió de no fa gaire vaig haver d’aguantar la incomoditat d’algú que governava la reunió i que veient que no ens posàvem d’acord amb una altra interlocutora, ens va monopolitzar la reunió dient que no ens podíem entendre perquè érem colors diferents, en concret blau i vermell. Llavors va venir una dissertació sobre la teoria de colors, que usen ara en les escoles de negocis i altres llocs, però que és una còpia dels quatre humors d’Hipòcrates de ja de fa més de dos mil·lennis. La teoria és una boutade dels nostres dies que ha d’omplir les aules d’aquells assedegats de la innovació com ho són les escoles de negocis i la pedagogia que ens envaeix als sistemes educatius d’arreu del món occidental. Si en lloc d’emmirallar-nos per la pseudonovetat destil·léssim la tradició, no es faria el ridícul i no malgastaríem tants recursos ni sacrificaríem tants conillets d’índies com ho són molts alumnes i molts empresaris de nova fornada. El coneixement evoluciona. Només faltaria. Seria una bestiesa dir el contrari. Però evoluciona, no parteix del no-res. Fins i tot en quelcom tant radicalment nou i trencador com el pas del mite al logos, que dona inici a la filosofia al segle VII aC, hi ha evolució. Certament que es trenca amb el seu passat, però sense tenir en compte que els mites són el substrat del que ve després no s’entenen gaires coses. A més, cal tenir en compte que en moltes encara estem avui en el mite. La filosofia no s’entén sense la seva història, sense la dialèctica entre els autors i els seus sistemes. Entre el diàleg de sentir dels seus temps que ells expressen. En general això passa en totes les humanitats, i en bona mesura també amb les idees científiques. Una idea o una teoria científica està en part explicada, i només se l’entén, des de la seva gènesi que segur que és una altra idea o teoria anterior. Com s’ha dit a vegades de la literatura, tot text es converteix en un pretext d’un altre de nou. Però aquest sense el seu pretext no s’entendria. Valorem la seva novetat des d’aquesta dialèctica i no des d’una suposada, i falsa, innovació, és a dir, partida des de zero. No vam néixer ahir, com titula un dels seus llibres el bon professor de filosofia Joan Manuel Bueno.Per això un dia mundial de la filosofia podria reivindicar moltes i moltes de les virtuts del coneixement filosòfic, com posar llum a la foscor de les nostres vides, ajudar a viure amb dignitat, proposar pautes de vida comunitària, si no feliç com a mínim en pau, i tantes altres virtuts, però també l’encara d’allò que moltes vegades volem llençar per la finestra sense adonar-nos que llençant l’aigua del cossi llencem la criatura que estàvem rentant, com diu una dita tradicional. Per això, i tantes altres coses, encara la filosofia.