L’habitatge, un compromís inajornable

L’habitatge és un dret, no un privilegi. Aquesta és una màxima que hauria de guiar totes les accions públiques en matèria de política d’habitatge. A Lleida, però, és un repte urgent que afecta la cohesió social, la qualitat de vida i, en molts casos, la dignitat de les persones. Els efectes de l’especulació immobiliària, la insuficient regulació dels lloguers i l’abandonament de milers de pisos buits són una ferida oberta que requereix resposta immediata i contundent. Això no és sols un problema de xifres; és una qüestió de justícia social i de futur.

Des d’ERC, situem el dret a l’habitatge al capdavant de la nostra agenda política. A la Paeria, hem defensat amb fermesa mesures que apunten directament a les arrels del problema. Propostes que van des dels incentius o les penalitzacions fiscals fins a la regulació dels preus dels lloguers, la creació de borses bonificades, el control dels habitatges d’ús turístic i la penalització dels pisos buits formen part de la nostra acció política diària. Però som conscients que cap d’aquestes accions tindrà un impacte real sense un compromís decidit i global de totes les administracions i agents implicats.Avui Lleida, com moltíssimes ciutats de tot l’estat, sota el lema Abaixem els lloguers acull una manifestació per posar el dret a l’habitatge al centre del debat. ERC hi dona ple suport. Perquè entenem que l’habitatge no és només una reivindicació legítima, sinó també un pilar bàsic per al benestar col·lectiu i la dignitat individual. Ser al costat de les persones que lluiten per aquest dret no és sols una obligació ètica i moral; és també una forma de reivindicar que les polítiques públiques han de ser eines útils per transformar la realitat.Els estudis ens aporten dades clares i contundents. L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió del 2024 assenyala que la regulació dels lloguers és percebuda pel conjunt de la ciutadania com una de les mesures més efectives per garantir el dret a l’habitatge, juntament amb la construcció d’habitatge públic. Aquest fet posa de manifest que no es tracta només d’un problema d’oferta i demanda, sinó d’una necessitat d’intervenció pública que prioritzi les persones pel damunt dels interessos dels lobbies immobiliaris.A Lleida, tenim una responsabilitat afegida: liderar un pacte de ciutat per revertir la crisi de l’habitatge, que compti amb administracions, entitats socials i ciutadania. Cal abordar-ho amb una visió global que inclogui mesures com activar pisos buits, el foment de l’habitatge social, la rehabilitació de barris degradats i un control més estricte dels habitatges d’ús turístic. Aquestes accions no sols han de respondre a les necessitats immediates, sinó que també han de traçar un horitzó de llarg termini per assegurar que ningú es quedi sense una llar digna.El suport d’ERC no és casual. L’habitatge és una prioritat que ens interpel·la com a representants públics i també com a ciutadans compromesos. És un compromís que va més enllà del simbolisme, perquè sabem que cal passar del discurs als fets. Cal recordar, a més, que el dret a l’habitatge no és només una qüestió d’urbanisme o mercat; és una qüestió de cohesió social. És el fonament d’una societat més equitativa i amb més oportunitats per a tothom.Com a ciutat, hem de fer una reflexió profunda: volem una Lleida que expulsi els seus veïns o una Lleida que els aculli? No podem permetre que el mercat dicti les condicions de vida de les persones. És imprescindible recuperar el control públic sobre l’habitatge i posar els recursos necessaris per fer efectives les polítiques que ja estan sobre la taula.Avui serem al carrer amb tothom qui lluita per una Lleida millor. Però l’habitatge no es defensa només amb mobilitzacions. Es defensa també des de les institucions, amb polítiques valentes, amb regulacions efectives i amb el compromís ferm de situar les persones al centre de tota decisió. La feina no s’acaba aquí, però avui reafirmem el nostre compromís: no descansarem fins que tothom tingui un lloc digne per viure.