Lleida: pensem en gran, actuem en petit

La política d’anuncis ho fia tot a l’impacte que sobre la ciutadania tenen els grans projectes, els grans esdeveniments, les grans fites. I segurament és així, en aquesta societat que sembla necessitar grans anuncis per generar expectatives, per generar il·lusió col·lectiva.

No obstant això, la vida de les persones, sovint, necessita també altres referències que els permetin construir les confiances per seguir avançant. Referències més quotidianes i menys atractives per als mitjans de comunicació, però importants per a les persones que vivim en els pobles i en les ciutats. Som a finals d’any i és l’hora del tancament i valoració dels pressupostos de l’any 2024 i de les propostes per al 2025. Fa un any i mig de la presa de possessió com a regidors de la Paeria de Lleida i les nombroses converses amb veïns i veïnes, entitats i clubs esportius i món econòmic, ara, ens permeten tenir una visió força nítida de les necessitats de la ciutat per assolir el progrés econòmic i social necessari. Fa pocs dies que hem fet les primeres passes per a la negociació dels pressupostos municipals per a l’exercici 2025. Com és normal, tot està obert, almenys pel que respecta a la decisió que haurà de prendre Junts per Catalunya a Lleida. Una decisió que dependrà de tres factors, a banda del compliment dels acords anteriors i la voluntat del PSC de mantenir els compromisos que encara no s’han assolit del pressupost del 2024: Pla de l’Estació, polígon de Torreblanca i Quatre Pilans, nou recinte firal o el Museu d’història de la ciutat, com a prioritats.El primer factor tindrà a veure amb la voluntat de l’equip de govern de negociar tota una sèrie d’accions orientades a produir canvis i transformacions que no formen part dels grans anuncis però que tenen molt a veure amb aquells neguits que preocupen molt els ciutadans i condicionen la seva qualitat de vida: la seguretat, la neteja i el civisme.El segon factor té a veure amb la nostra identitat, cultura i llengua. Vivim en una societat canviant, amb uns grans reptes demogràfics, que han arribat sobtadament i no hem estat preparats per assumir-los en condicions, ni socialment ni cultural. La llengua i la cultura popular, com a pal de paller de Catalunya, mereixen una atenció especial, polítiques de protecció i difusió valentes i decidides que estimulin la valoració i el seu ús entre tota la població. I, el tercer factor té a veure amb la cura de la ciutat, del microurbanisme. Més enllà dels grans anuncis, Lleida necessita posar-se al dia en el manteniment i la inversió en la majoria de les seves infraestructures. Un bon exemple el trobem en les instal·lacions, especialment esportives, que es troben en molt mal estat, que posen en perill els jugadors i jugadores i que projecten una imatge lamentable de la ciutat. I també en aquelles infraestructures existents que poden esdevenir una oportunitat per arrelar el nostre sentiment de pertinença i projecció cultural de la ciutat, com l’antiga estació d’autobusos. “Punt de trobada”, de joves i grans, on s’haurien de generar noves amistats, projectes compartits, lleure saludable i cultura popular. Aquelles petites i, a la vegada, grans accions epidèrmiques que, combinades amb tota l’ambició dels grans projectes, evidencien que la ciutat avança de forma conjunta i ordenada i no només a base de cops d’efecte. No es pot governar a cop de titular i de grans anuncis, perquè pot generar escepticisme, desconfiança i desafecció en una ciutadania que volem empoderada, i que ja ha après a valorar més els fets que no pas les bones intencions.