El Conflicte a la Família Empresària

El conflicte és una realitat comuna en les famílies empresàries (Gullón, Font, Dassler…). Poden sorgir a causa de discrepàncies estratègiques, problemes generacionals, la inestabilitat en la composició societària, o per problemes de relació (Caín va matar Abel sense compartir negoci). Per a mitigar-ho cal establir mecanismes preventius i solucions estructurades per a gestionar les diferències. La implementació de bones pràctiques de govern corporatiu, una adequada ordenació de la propietat i gestió, i mecanismes justos i viables de desinversió. Les famílies empresàries compten amb instruments específics com la constitució o protocol familiar i els pactes successoris. Els conflictes han d’evitar arribar als tribunals a causa de l’alt cost, el temps i el desgast que suposen. En el seu lloc, es recomana recórrer a mitjans alternatius com la mediació i l’arbitratge. Són més àgils, confidencials i menys costosos, protegint la marca i minimitzant la deterioració de les relacions personals.Una possible solució és la recomposició de la propietat. Això pot implicar la sortida de socis minoritaris o la venda de tota l’empresa. Aquest enfocament permet que els socis sortints obtinguin un valor just per les seves participacions, de manera viable per a l’empresa, i assegura que els nous socis comparteixin la visió i valors de l’empresa.El conflicte pot ser originat amb el fundador, que sol tenir un caràcter fort i veure l’empresa com una extensió de la seva personalitat. A més, l’empresa pot haver-se desenvolupat al voltant de les seves habilitats úniques, ocultant febleses estructurals que emergeixen en la seva absència, com va succeir amb Henry Ford.El predecessor pot tenir un desig inconscient de veure fracassar els successors, o un tractament als descendents com a nens, malgrat la seva maduresa. Els continuadors poden sentir-se frustrats per la falta d’oportunitats de lideratge, sentir ressentiment per la seva dependència i enfrontar comparacions constants amb els predecessors.Aquests conflictes s’intensifiquen quan es tracta de germans, on la competència per l’atenció parental es trasllada a l’entorn empresarial. Els predecessors poden alimentar aquesta rivalitat al crear “carreres de cavalls” per a triar successor, i les parelles poden exacerbar aquestes tensions. És crucial reconèixer la importància tant que els predecessors liderin com que els continuadors tinguin espai per a desenvolupar nous projectes. Per als continuadors, és fonamental reconèixer els assoliments i competències dels progenitors, ser honestos amb si mateixos sobre les seves motivacions per a continuar en l’empresa i ser conscients de les seves rivalitats. És important que els progenitors entenguin la necessitat d’independència dels continuadors per a desenvolupar les seves habilitats. Treballar fora de l’empresa familiar pot ser una bona opció per a adquirir experiència i demostrar competència.Les relacions entre germans inclouen amor i rivalitat, i és essencial reconèixer que aquestes dinàmiques es repeteixen des de la infància. Han d’evitar dependències jeràrquiques i buscar dividir les responsabilitats de manera complementària, sense crear regnes de Taifes.Quan en l’empresa participen nombrosos familiars de diferents edats i nuclis, el repte és més complex. La tendència a crear “branques” dins de l’empresa pot dificultar la integració. La millor opció pot ser simplificar la complexitat mitjançant la poda, o que la família deixi la direcció diària de l’empresa i s’enfoqui en el govern, fent costat als familiars que desitgin emprendre nous projectes sota l’empara de la família.Tota empresa necessita un sistema robust de creació i promoció de talent, i els familiars han de sotmetre’s als mateixos processos que els no familiars. És essencial que existeixi un comitè dins del consell que avaluï tots els membres, familiars o no, assegurant que la meritocràcia prevalgui.Conclusió. El conflicte és inherent a la família empresària, però pot ser gestionat i superat amb les eines adequades. La clau està en la prevenció mitjançant bons acords i mecanismes que permetin resoldre les discrepàncies de manera eficient i justa. La millor prevenció, de totes maneres, és la comunicació freqüent, empàtica i assertiva. D’aquesta manera, es preserva el patrimoni familiar, s’assegura la continuïtat del negoci, enfortint el llegat per a les futures generacions, i es protegeixen les relacions i felicitat familiar.