Nadal: del misteri a la màgia

No em puc creure que l’alcalde de Barcelona pogués pensar que col·locant un monumental estel al bell mig de la plaça Sant Jaume acabaria amb la polèmica nadalenca sobre la decoració d’aquest emblemàtic espai de la ciutat. Aquesta, la polèmica, ja és una de les més simpàtiques tradicions del Nadal barceloní. A l’altura del no menys simpàtic caganer, el personatge, segons diuen, més tradicional dels pessebres catalans.

El problema, és clar, no és Nadal, ni les tradicions. El problema és que una societat postcristiana, que en bona mesura encara es regeix pel calendari litúrgic, no sap què fer amb les festes. La majoria d’aquestes passen sense pena ni glòria: ens limitem a no treballar i, si per sort hi ha pont, les aprofitem per escapar de les ciutats. Amb Nadal la cosa és un xic diferent, ja que al seu voltant hi ha un seguit de festes ben significatives en pocs dies, i perquè al seu voltant, bé o malament, es conserven –a l’espai públic però també en el privat– algunes tradicions potents. Potser la més popular i acceptada sense discussió (o sense gaire discussió) és la cavalcada de reis, capaç, un any rere un altre, de mobilitzar milers de persones. Es manté la festa encara que molt probablement poca gent es pregunta pel seu contingut i pel seu significat, fet que no sembla pas inquietar ni els catòlics més exigents. Encara que potser per això mateix continua gaudint d’una excel·lent salut. Per això, i perquè aquests reis sempre han estat uns personatges extremadament generosos. Però també perquè les administracions municipals posen al seu servei una escenografia brillant i creïble als ulls de la canalla.El cristianisme primitiu va substituir els vells costums i festes dites paganes per unes altres a les quals van dotar de nou contingut. Les societats laiques modernes no han inventat noves festes –o n’han inventat molt poques– però han buidat de contingut les que ha heretat. Un buit que ha corregut a omplir-lo el consumisme multiforme. Només cal veure que les lluminàries dites nadalenques s’han posat en marxa pel Black Friday, sense que el fet hagi provocat la protesta dels zelosos guardians de la tradició, la catòlica o la del país. En aquest procés de substitució –o de buidatge–, el concepte misteri de Nadal, el misteri d’un nen nascut en un estable, penyora d’un missatge d’alliberament, per això es va anunciar als pobres i no als poderosos, s’ha canviat per la màgia de Nadal que vol dir, en el millor dels casos, que t’han encertat el regal. Si no s’ha fet, un dia caldrà estudiar com ha anat aquest procés de substitució. No em sorprendria gens que hi acabàrem trobant tantes frívoles renúncies, com audaces escomeses. Tanmateix, no em facin gaire cas: soc vell i la vellesa, com és ben sabut, estimula la nostàlgia.