Contes que facin somriure

Al Servei de Pediatria de l’hospital Arnau de Vilanova s’hi ha inaugurat un espai lúdic i educatiu vinculat a l’Aula Hospitalària. En aquesta sala oberta, lluminosa i acolorida ens va acollir fa un mes la Dra. Toñy Castillo, que des de fa vint-i-quatre anys és l’ànima de l’Aula. Ho va fer amb la generositat de confiar en el nostre projecte Legere. Institut Guindàvols en veu alta que pretén apropar la lectura als nens que han d’estar-se uns dies a l’hospital. D’ella, el nostre grup de sis alumnes han rebut també orientacions formatives i valuosos consells: identificar l’essència d’un conte terapèutic, conscienciar-se de la quotidianitat d’una àrea pediàtrica hospitalària, saber afrontar la frustració i acceptar una única condició: llegir contes que propiciïn un somriure.

Tot això és el que cada dimarts a mig matí carreguem a la nostra motxilla, juntament amb els llibres que hem triat per als nens i les nenes de l’hospital. Els alumnes hi van amb una mescla d’incertesa i d’il·lusió perquè no saben qui seran els destinataris de la seva lectura, ni les ganes que els nens tindran d’escoltar-los, ni les condicions en què podran llegir a la sala lúdica o a les habitacions, sempre respectant les indicacions mèdiques. De retorn a l’institut, i després del conte contat, els alumnes estan contents si un nen ha gaudit de la lectura i dels dibuixos del llibre, o pensen que la propera vegada ho hauran de fer millor per captar la seva atenció. Però res seria possible sense la suma de complicitats. És per això que des de l’institut Guindàvols volem expressar el nostre agraïment a Toñy Castillo, que ens ha permès conèixer el dia a dia de la cinquena planta de l’hospital i poder fer realitat el nostre projecte; a les alumnes de pràctiques de l’Aula Hospitalària que ens acompanyen i ajuden; als familiars que ens reben amablement quan entrem en una habitació a llegir; i, especialment, el nostre agraïment més sincer als nens i a les nenes que ens escolten en les estonetes de lectura que compartim amb ells. Ho fem amb la convicció que llegir en veu alta és un acte de relació empàtica i alhora una forma de créixer des del punt de vista cultural, cognitiu i emocional. Però també ho fem amb l’assumpció d’un ferm compromís: tornar una altra setmana a l’hospital amb contes que els facin somriure.