Si vis pacem para... verbum: la pau i el diàleg

Aquests dies, contràriament, també hem tingut un contrapès interessant al recordar Mayor Zaragoza, barceloní que havia estat director general de la UNESCO, en un homenatge al Palau Macaya. Ell utilitzava aquesta variació a l’adagi llatí que dèiem al començament: “Si vis pacem, para verbum.” Tot jugant, precisament, amb les paraules i fent rima amb l’original, ens diu que “si vols la pau, prepara la paraula”.

La “Paraula” és l’acompanyant de la Pau (perquè com se li atribueix a Gandhi, no hi ha camins per la pau, sinó que la pau és el camí). La paraula és el factor clau per crear una cultura de la pau, una educació per la pau. El diàleg es basa en la paraula, i el diàleg és fonamental per negociar, per mediar, per resoldre conflictes.

El diàleg té també una explicació més completa, més pregona que l’intercanvi d’informació i d’opinions. L’arrel etimològica de la paraula és “dia logos”. Logos fa referència a Coneixement, és la Paraula reflexionada. Dia significa “a través de”, i fa referència també a la “díada”, la socialització a través de les interrelacions amb els altres. Tot plegat el “dia logos” fa referència a la construcció de coneixement a través de la interrelació entre les persones. Ens implica i ens impel·leix a una posició més activa, incloent l’altre, construint un acord conjuntament, en el marc del que s’anomena “guanyar, guanyar” (tu guanyes, jo guanyo). El respecte, el compromís i la confiança són fonamentals en aquests processos. I, sí, també l’empatia, el posar-se en la pell de l’altre (no únicament en les seves sabates).

Escollir un adagi o un altre és important. Escollir, com diria Galtung, entre pau negativa o pau positiva, també. Segons aquest sociòleg noruec, la pau negativa és únicament l’absència de violència directa, però la pau positiva fa referència a la necessitat de promoure els drets humans, la justícia i l’equitat. Aquesta és la veritable pau, on s’emmarca el programa de la Cultura de la Pau de la UNESCO, amb les vuit bases per desenvolupar-la: Educació; Desenvolupament sostenible; Drets Humans; Igualtat de gènere; Participació democràtica; Comprensió, tolerància i solidaritat; Comunicació participativa i lliure accés a la informació; Pau internacional i seguretat. A hores d’ara, tot plegat, ens pot semblar poc o gens assumible, o una quimera (allò que es proposa a la imaginació com a possible, sense ser-ho). Però la imaginació sociològica ens demostra també que la Paraula continua sent un instrument real i factible per canviar les dinàmiques, per millorar les realitats. Com expresso al llibre sobre l’Elogi de la Profiguració (Tirant lo Blanch): a la pragmàtica considerem els actes de parla, sobretot com a actes perlocutius; és a dir, situacions que en pronunciar alguna cosa implica dur-ho a terme, conjuntament (qui ho diu i qui ho escolta): si parlem de pau, de calma, de diàleg, de convivència, probablement estarem ja pacificant, calmant, dialogant, convivint. És el poder de les paraules.