Lluitar contra la multireincidència també és justícia social

No és només una qüestió de seguretat, sinó de justícia social. No podem permetre que la impunitat d’uns pocs posi en risc la convivència i el benestar de la majoria.

El respecte com a pilar de la justícia social. La justícia social és un concepte ampli que sovint s’associa a la protecció dels més vulnerables. I és cert: una societat avançada ha de garantir ajudes per a qui més ho necessita. Però la justícia social també ha d’incorporar el respecte als altres: a les persones, a les seves idees, a les seves creences i, per descomptat, a la seva propietat.

La propietat no és un privilegi, ni una qüestió secundària. És el fruit de l’esforç, de la feina feta durant anys, del sacrifici personal o familiar. I, com qualsevol altre dret, ha de ser protegida. Quan es tolera la multireincidència, com està passant a l’Horta de Lleida i a tants altres municipis del territori, s’està enviant el missatge que aquest esforç no té valor, que les persones honestes no tenen protecció davant qui actua al marge de la llei.

Seguretat i justícia: un debat que no admet demagògia. Quan defensem mesures per combatre la delinqüència, el portaveu de l’altra força catalana al Congrés ens acusa de ser de dretes, de voler criminalitzar determinats col·lectius o de tenir una visió punitivista. Res més lluny de la realitat. La seguretat és un dret fonamental de tota la ciutadania, ja que sense sensació de seguretat, no podem tenir qualitat de vida. Nosaltres defensem reformes que permetin sancionar amb més eficàcia els delinqüents habituals i evitar la reincidència sistemàtica. Això no implica ser més durs sense sentit, sinó garantir que el sistema penal sigui efectiu i proporcional.

Resulta paradoxal que alguns sectors que es proclamen defensors de la justícia social no vegin que permetre la multireincidència és, precisament, una injustícia. No hi ha res de progressista a defensar la impunitat. Qui compleix la llei té dret a viure amb seguretat, i qui la transgredeix ha d’assumir-ne les conseqüències. “Qui la fa, la paga” no és un eslògan electoralista; és la base d’un sistema just i equitatiu.

La multireincidència: una amenaça per a la convivència.

Quan parlem de multireincidència, no ens referim a casos aïllats, sinó a una problemàtica que afecta milers de ciutadans cada dia. Com pot ser que individus amb desenes d’antecedents continuïn delinquint sense conseqüències? Aquesta impunitat també debilita la confiança en el sistema judicial i policial. No podem oblidar que la inseguretat afecta especialment els sectors més vulnerables: comerciants que veuen com els furts es repeteixen impunement, persones grans que tenen por de sortir al carrer, treballadors que veuen com el seu esforç es destrueix per la delinqüència. Lluitar contra la multireincidència és també protegir aquestes persones.

Per això proposem mesures concretes per assegurar que la reincidència tingui conseqüències reals, reforçant la protecció de les víctimes i dotant les forces de seguretat de més eines per actuar. Al mateix temps, apostem per una política de reinserció efectiva, perquè el càstig, per si sol, no és suficient si no va acompanyat d’oportunitats reals de canvi.

Per una societat segura i justa. El debat sobre la seguretat no pot quedar segrestat per prejudicis ideològics. La convivència depèn de normes clares i d’un compromís col·lectiu amb el respecte. La ciutadania té dret a viure sense por, i els delinqüents no poden ser els únics que gaudeixin d’impunitat. Des de Junts per Catalunya seguirem treballant per una societat on les persones de bé puguin viure tranquil·les, amb la certesa que la llei protegeix els seus drets.