I nosaltres que pensàvem que...

L’amic i company de contraportada, Ramon Camats, escrivia dissabte un interessant article intitulat L’Estat ens roba, on afirmava que era l’Estat espanyol i no Espanya la que roba als catalans, atès que eren les institucions espanyoles les que en definitiva ens foten la cartera. En Camats, filòsof a més de ser allò que en diem un tros de pa, venia a dir més o menys allò que la majoria afirma: són les institucions espanyoles les que ens ofeguen perquè a Espanya, d’espanyols n’hi deu haver de totes maneres i, per tant, no cal llençar les culpes a tot el continent, que és Espanya, ni tampoc a tot el contingut, que són els espanyols. Tot i reconeixent la bondat de l’afirmació no la comparteixo perquè davant del llarg llistat de greuges contra Catalunya i els catalans, les veus que he escoltat defensant el dret a existir de la nostra nació han estat tan escasses que les podria comptar amb els dits d’una mà i encara me’n sobrarien. Els catalans sempre hem estat uns il·lusos creient que arribaria un dia que Espanya ens entendria i ens respectaria. Sense aprendre del que tossudament ens repeteix la història, vam pensar que la incomprensió venia de la dictadura franquista i, esperançats, vam lluitar colze a colze amb els espanyols perquè era més que evident que una vegada arribés la democràcia, seríem respectats i fins i tot estimats. I ho vam creure perquè no vam tenir en compte que la República espanyola, tan elogiada encara, també ens havia humiliat arrossegant pel fang i llimant com l’Alfonso Guerra el nostre Estatut. I va arribar la democràcia i el redactat de la Constitució espanyola ja ens va advertir per on havia d’anar tot plegat quan no ens va reconèixer com a nació. I la culpa només és nostra per haver volgut ensopegar una i una altra vegada amb la mateixa pedra. Recordo quan ens gastàvem diners amb aquells estúpids anuncis de pedagogia estèril on famosos espanyols afirmàvem que els catalans érem gent simpàtica i oberta i que no mossegàvem. I on són tota aquesta gent, ara quan se’ns tracta com una colònia, com un territori desafecte, com ho feia la dictadura? Els silencis dels espanyols els fa còmplices perquè callar els posiciona en el mateix bàndol de les institucions. Avui, una altra prova de cotó que ni Espanya ni els espanyols amb el seu silenci no podrà superar és aquest judici contra Mas, Rigau i Ortega. Avui el judici és contra Catalunya i les seves institucions. I vosaltres, espanyols, no direu res?