Les pensions i altres estafes

No recordo on vaig llegir que mai com ara ens havíem trobat davant d’una situació tan atapeïda d’oportunitats revolucionàries i que, en canvi, mai com ara ens havíem sentit tan impotents. Ja fa temps que ens envien globus sonda afirmant que les pensions perillen. Que som massa gent i que no n’hi haurà per a tothom. La darrera notícia que ens han fet arribar és que les pensions, les dels pobres xais, és clar, perdran un 7% els pròxims cinc anys. I és que la Seguretat Social necessita cada any 15.000 milions més i es veu que no saben com fer-s’ho. Angelets! Tot el guió ja està escrit i només ens queda l’estrena. El títol és més que evident:

La gran estafa

. Ells els directors de l’obra, i tots nosaltres, actors alhora que víctimes. Ells trenquen els ous i es mengen la truita. Saben el que fan i malgrat això ho fan. I nosaltres? Hem d’assumir aquest final apocalíptic del no-retorn sense presentar batalla als estafadors que ens volen arruïnar, no només la nostra vida sinó també la dels nostres fills? Es necessiten més diners? Doncs aquí en van uns quants dels que ens han estafat. S’ha demostrat, el mateix Tribunal de Comptes així ho ha reconegut, que la venda de les Caixes intervingudes, 122.122 milions d’euros de l’ala dels quals 60.000 ja es donen per perduts, va fer-se sense cap criteri ni comptabilitat que ens assegurés una utilització eficient dels recursos públics. Anem sumant, d’acord? Espanya deixa d’ingressar 79.000 milions anuals en impostos degut a l’evasió fiscal i la Universitat Rovira i Virgili ha calculat que hi ha més de 253.000 milions desviats que Hisenda no controla. Seguim? 1.350 milions d’euros d’indemnització a ACS (Florentino Pérez) pel cas Castor (recorden?) que va avançar un grup de bancs i que pagarem els consumidors (i consumits) en 30 anys a través dels rebuts. I per qüestió d’espai de l’article he de deixar una bona pila d’estafes al calaix de les misèries però si s’entretenen a sumar comprovaran que de diners n’hi ha, però és clar... si tothom fa com Rodrigo Rato, del qual Hisenda calcula que ha estafat 6,8 milions d’euros, comprendran vostès que els de dalt han de treure d’on poden. És a dir, de les nostres butxaques congelades a la mateixa temperatura de les nostres nòmines. Se m’oblidava: Si quan fan la suma els hi falta algun euro, poden sumar també el pressupost de la Casa Reial. Per cert, a ells també els perillen les pensions?