Centre Històric: una oportunitat d'or

Potser perquè en sóc filla, no és la primera vegada que parlo del Centre Històric de Lleida. És un tema que em preocupa des de fa molts anys, potser d’ençà que vaig ser conscient de com les polítiques erràtiques de l’Ajuntament amb l’ajut inestimable de la Generalitat (la concentració d’equipaments contra l’exclusió social i d’habitatges protegits ha estat un error històric) podien acabar arruïnant-lo per sempre més.

El barri de Sant Llorenç perdut, la plaça l’Ereta desapareguda, el carrer la Palma i el carrer Nou desgraciat per la nefasta edificació del Pla Tomet. I ara sembla que amb l’aprovació del Pla comercial Torre Salses, han decidit sentenciar de mort l’Eix, un dels centres comercials de vianants més llargs d’Europa. L’aspecte dels carrers Sant Antoni, Major, del Carme i Magdalena no és per llençar coets i, si descartem les botigues que pertanyen al grup Inditex i a d’altres multinacionals, podem dir que el comerç de la nostra ciutat no gaudeix de bona salut.

Està clar que no podrem refer tot el que amb tan poc seny s’ha destruït però si posem negre sobre blanc, crec que hi ha suficients factors per reconèixer que encara podem salvar el mobles si es fan les coses com cal. En primer lloc el govern d’Àngel Ros hauria de fer cas al bon seny dels veïns i comerciants del Centre Històric i l’Eix Comercial i oblidar-se d’habilitar l’antic col·legi Pare Coll (per cert, la meva escola) com a alberg per a les persones sense sostre.

En segon lloc i ara que sembla que la Generalitat ha aprovat el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya amb la inclusió (ja era hora!) de la nova estació d’autobusos a tocar de la del ferrocarril, s’hauria de repensar què hi fem a l’espai que deixarà l’actual del carrer Saracíbar al bell mig de la ciutat. Què en farem? Un arborètum, com projectava el tripartit municipal PSC-ERC-ICV? Només desitjo que el projecte es faci pel bé de la ciutat i no per interès de certes personalitats lleidatanes que en tenen la propietat.

En tercer lloc la recuperació del Mercat del Pla, que s’hauria de fer amb més bon criteri del que s’ha fet fins ara. Per què es va voler destruir l’essència d’aquest Mercat amb un outlet de roba que de cap manera ha aconseguit dinamitzar un dels nervis principals de la ciutat? El Mercat del Pla ha de vendre productes de proximitat: verdures, fruita, pa, iogurts, formatges, peix o vins, combinat amb petites parades on se serveixin menjars confeccionats amb aquests productes. No és cap invent, amb aquesta fórmula moltes ciutats han aconseguit recuperar mercats que estaven morts i enterrats.