Conxita Tarruella

Miro per la finestra de casa mentre el cel es va ennegrint i les cigonyes s’afanyen sobrevolant el riu amb les branques que pengen dels seus becs, no fos cas que la pluja les agafés abans d’arribar als nius catedralicis. Tossudes han tornat a conquerir la catedral nova malgrat els esforços esmerçats a foragitar-les. Agafo el paraigua i surto apressada pel rellotge que, com el conillet de l’Alícia al País de les Meravelles, em recorda que cal afanyar-se si no vull fer salat a la concessió del primer premi Jordi Cortada organitzat per la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya. He de dir que Esquerra l’ha ben encertat amb la creació d’aquest premi i no només perquè vagi encapçalat pel bon nom d’una magnífica persona com fou l’amic Jordi Cortada, sinó perquè neix amb ànima. I és que el guardó servirà per reconèixer la tasca realitzada per persones, associacions i fundacions que han destacat en qualsevol camp de la recerca, de l’ajut, i de la col·laboració per millorar el benestar de les persones o per buscar solucions per millorar la qualitat de vida de l’ésser humà. El premi té una petita dotació econòmica, cinc-cents euros, que el premiat ha de donar a una entitat que persegueixi els mateixos objectius. Quan em vaig assabentar que el premi se li atorgava a una persona abnegada, d’un proïsme incontestable, vaig pensar que Esquerra Republicana havia fet diana triant una dona de la categoria de l’amiga Conxita Tarruella. Gairebé tan tossuda com les cigonyes, la seva perseverança, com una gota malaia que forada la pedra no pas per la seva força sinó per la seva constància, ha aconseguit reunir en la seva humil persona tots els valors que tota societat necessita. Ella mateixa ho va manifestar durant l’entrega del guardó: “La voluntat de servei m’ha acompanyat al llarg de tota la meva vida”. Més d’una vegada l’he batejat amb el nom d’àngel de la guarda. Sempre hi és, sempre hi pots comptar i mai no et decep. Posa una Conxita Tarruella a la teva vida i seràs feliç. Davant del conseller Comín es va repassar el seu extens currículum i vaig tornar a corroborar que es tractava d’un llarg rosari de fites aconseguides a favor de la col·lectivitat, del bé comú: creació de dispensaris municipals, creació a Lleida de la Fundació Esclerosi Múltiple, fundadora de la Federació d’Entitats per la Salut de Lleida, Associació Entorn Solidari, entre altres projectes que serien impossibles d’encabir en un article d’opinió. Sens dubte, tot un luxe i un orgull per a la nostra ciutat.