Ja podeu començar a córrer

Zheng Jiajia és un enginyer xinès de 31 anys expert en intel·ligència artificial que es va casar la setmana passada. I on és la notícia? Doncs es veu que el noi, fart de no trobar parella, va optar per fabricar-se la seva pròpia dona, després que la seva família i els amics el pressionessin durant temps perquè es casés. La seva dona robot, un androide que ha batejat amb el nom de Yingying, pesa 30 quilos i tot i que encara no està programada per caminar, és capaç de pronunciar algunes paraules mitjançant una connexió a un ordinador amb textos i arxius d’àudio emmagatzemats, alhora que també pot reconèixer alguns caràcters xinesos, fotografies i objectes. A mi aquesta mena de notícies em fan venir calfreds, què voleu que us digui. L’any passat a Tòquio va obrir la primera botiga atesa només per robots. Deu androides anomenats Pepper molt amables i atents s’encarreguen de vendre el productes. I la setmana passada, sense anar més lluny, els emperados i els prínceps hereus del Japó, Naruhito i Masako, donaven la benvinguda oficial als reis espanyols acompanyats per un robot humanoide que es diu Asimo i que els va donar la benvinguda amb un perfecte anglès. “Good morning, your Majesties”. I jo tota la vida estudiant anglès! Ja veieu com n’estem, de perduts, els humans. El professor de la UPC, Albert Cortina, va coordinar un llibre que us recomano. ¿Humanos o posthumanos? (Fragmenta Editorial, 2015) aconsella amb molt de seny el que hauríem de tenir en compte si no volem que, en un futur no gaire llunyà, la intel·ligència artificial, la nanotecnologia i la robòtica ens acabi substituint. Si el robot Pepper domèstic que surt al mercat per uns 1.450 euros pot interactuar emocionalment i prendre decisions en una conversa amb la finalitat d’aconseguir la felicitat d’una persona, ja poden acomiadar-se de la seva feina cuidadors i assistents de la gent gran. I així anem sumant tots aquells treballs que puguin substituir un treballador de carn i ossos. A més un robot no fa vacances, no es posa malalt, no queda prenyat i mai no es queixa. Els que tallen el bacallà ja es freguen les mans! Ja sé que és predicar enmig del desert però, va, m’hi llenço, recomanaria urgentment als que governen aquest món de bojos que comencessin a fer cotitzar els robots que substitueixen llocs de treball. És de sentit comú que no es pot fer d’altra manera si volem conservar l’estat del benestar. Si no és així, em podeu dir d’on sortiran els diners? El Parlament Europeu fa dies, massa dies, que rumia donar l’estatus de “persona electrònica” a algunes màquines. Ai, però, els que tallen el bacallà no ho tenen gens clar. I nosaltres? Els deixarem seguir llescant?