Palau i Fabre

Me’n vaig enamorar llegint el seus Quaderns de l’Alquimista i a través dels seus escrits vaig quedar captivada per la força totèmica de la seva personalitat. Suposo que si hagués pogut escoltar el discurs de comiat que el President Montilla li va dedicar al Palau de la Generalitat, s’hauria fet un bon tip de riure. El Molt Honorable, (una mostra viva que en el nostre país l’ascensor social funciona fins i tot amb els mediocres) va llegir fil per randa el discurs que els seus assessors li havien posat davant del nas, però, ai las, qui era, aquell personatge? es deuria preguntar mentre llegia les frases de lloança. La suor va començar a regalimar pels colls del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, quan el cap de files del tripartit va llegir el segon cognom d’en Josep Palau i Fabre. “Febrer”, va dir amb l’atreviment dels ignorants. I ho va tornar a repetir una i una altra vegada fins a gairebé fer tremolar la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. O potser ben pensat l’hauria engegat a dida perquè, els que el van conèixer diuen que, per damunt de tot, era un home de fort caràcter que no tenia pèls a la llengua. Ho deixa entreveure en el seu poema La sabata: “Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues: Josep Palau no és àngel ni és un infant model. Si tenien de mi una imatge bonica, ara jo els ofereixo una de ben fidel”. No sé pas què n’hauria pensat del Procés però ben bé es pot deduir a partir del que ens ha deixat escrit: “Potser sí que ens deixarien (els nostre veïns) ser ànima sola i continuar sobrevivint, si ens acontentàvem de ser molta més anima que cos. Però aquí és on rau la trampa. No cal ser lletrat ni massa conspicu per comprendre que l’ànima, sola, acabarà marcint-se; que l’ànima, sola, acabarà sucumbint i desapareixent.” En Jordi Coca, que va fer la tesi doctoral basada en l’obra teatral d’en Palau i Fabre (El teatre de Josep Palau i Fabre. Alquímia i revolta 1935-1958), va obrir la porta al reconeixement d’un personatge fascinant. La celebració del Centenari del seu naixement és una bona ocasió per continuar donant a conèixer el seu llegat. La figura d’un alquimista en estat pur que encara a dia d’avui no ha rebut els honors que es mereix.