Provocar la Moreneta?

Aquesta bona gent que pertanyen a Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, es veu d’una hora lluny que no saben qui és la Moreneta. Pensar que la Mare de Déu de Montserrat se sentirà provocada, és a dir, escandalitzada, perquè dues noies enamorades es fan petons davant seu és desconèixer la realitat del nostre país. Perquè si algú ha defensat la llibertat d’expressió en el sentit més ampli de la paraula ha estat el sostre que aixopluga la Mare de Déu negra i que respira lliurement enmig les muntanyes de Montserrat.

Però, ai las, la ignorància és molt atrevida i per això Arran, amb motiu del 26 d’abril, el Dia per la Visibilitat Lèsbica, va confondre naps amb cols i per reivindicar els drets d’un col·lectiu malauradament incomprès encara per la nostra societat no se’ls va ocórrer altra niciesa que la d’espetegar a la cara de la imatge negra que les lesbianes també estimem i també follem, com si fos un retret, un repte. I ho van fer barrejant el Virolai amb la tornada de la cançó Mi cuerpo es mío del grup Krudas Cubensi, que diu més o menys així: “Saquen su rosario de nuestro ovario / saquen su doctrina de nuestra vagina”. És a dir, que per reivindicar uns drets en van violar uns altres sense pensar que, amb aquella escenificació, podien estar ofenent lesbianes que creuen en l’Església catalana, que s’emocionen davant la imatge de la Moreneta i que a més canten el Virolai cada 27 d’abril i que el taral·legen quan l’escolten interpretar una coral. Posar-se amb l’Església ja no provoca ningú, àngels de la guarda! Però que no veieu que ni tan sols és original!

El manifest d’Arran és per sucar-hi pa i, entre altres perles, manifesta que profanaran els seus símbols (els de l’Església) i tot el que representa. Suposo que en aquest sac també hi deuen posar entitats com Càrites, Arrels, Fundació Jericó, la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants o Justícia i Pau, que treballen incansablement per les persones i la justícia molt abans que els d’Arran aprenguessin a mocar-se. Posats a provocar, crec sincerament que els d’Arran s’hi han esmerçat ben poc. Per provocar s’ha d’anar al lloc on hi hagi un retorn a la provocació. No han pensat els d’Arran entrar, per exemple, dins d’una mesquita un divendres qualsevol i, davant de l’Alcorà, reivindicar amb una bona petonejada els drets de les dones lesbianes? Això sí que seria tenir ovaris! El problema, però, és que ni tan sols les deixarien passar de la porta.