El País Basc independent

L’any 1975, mentre en Jaume Sisa convidava Carpanta, Tarzan, Peter Pan, la mona Chita, en Patufet, en Bambi, la bruixa Calixta i tants altres a entrar a casa seva, si és que hi ha casa d’algú, amb un hospitalari benvinguts, passeu, passeu, perquè de les tristors n’hem de fer fum, ETA assassinava setze persones, entre elles dos taxistes. Feia trenta-sis anys que el lehendakari Agirre i el nostre President, Lluís Companys, havien creuat plegats la frontera de l’exili pel coll de la Manrella. Agirre amb els diners del Govern Basc per ajudar els seus compatriotes i Companys, pelat com una rata, per haver entregat a Negrín els fons propis de la Generalitat, se’n va dir fidelitat institucional (?), que haurien servit per ajudar els exiliats catalans.

La Catalunya pacífica, pactista, oberta al món i que fa del parlem-ne el seu pal de paller, balla sardanes amb les mans agafades a la gent de bona voluntat, mentre el País Basc aixequen pedres, esberlen tions i estiren cordes des de sentits oposats i se’n riuen del mort i del qui el vetlla perquè gràcies a la fidelíssima Navarra que va dir aquell que va morir al llit i a les addicionals primera i segona de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) de l’any 1980, l’any que ETA va posar noranta-tres morts damunt la taula, el “cupo” està protegit per la sacrosanta Constitució... espanyola i ara consagrat al més alt dels altars gràcies al suport als pressupostos del Partido Popular. I Catalunya, nació beneïda amb el do de la santa innocència, va cridar Gora Euskadi Askatuta, votant Herri Batasuna (39.693 vots) a les primeres eleccions europees de l’any 1987.

I com agraïment a aquest sentiment de solidaritat amb un poble que també clamava per les seves llibertats, nou dies després, ETA col·locava una bomba als magatzems Hipercor de la capital catalana amb un balanç de quinze morts i trenta-cinc ferits. I Catalunya la insolidària, la desafecta, la pecadora, i que demana pacíficament el seu dret a existir, ho fa sense saber, sense adonar-se, que té l’eina més poderosa. La més devastadora i efectiva: posseeix el 20% del total del PIB espanyol, sense el qual l’estat de les autonomies i el concepte actual d’Espanya s’escolaria pel forat de l’aigüera. I Euskadi, mentrestant, lliure i independent, s’ho mira amb el seu petit i insignificant 7%. Ai, aquests xicarrons del nord. Ells sí que en saben.