I el 'La, la, la'?

Se’n recorden? Era l’any 1968 i un jove cantautor del barri del Poble-sec de Barcelona havia estat escollit per representar Espanya al festival d’Eurovisió que aquell any se celebrava al Royal Albert Hall de Londres. La cançó que va compondre el Dúo Dinámico no tenia gaire suc però s’encomanava amb aquella tornada repetitiva i senzilla de recordar. En Joan Manuel Serrat, el noi del Poble-sec, va gravar la cançó en castellà però uns dies abans del festival va anunciar que volia interpretar-la en català, obrint la caixa de trons en una Espanya franquista fins al moll de l’os.

Com havien de deixar que el representant d’Espanya –han sentit bé? Espanya!– cantés en una altra llengua que no fos “la del Imperio”? Eren temps on es cridava “Si eres español, habla español”, i en Serrat va ser llençat als gossos i substituït per una noia de dents prominents que es feia dir Massiel i que va honorar l’Espanya franquista guanyant el festival eurovisiu. El locutor, Federico Gallo, enviat a Londres, anunciava que Espanya havia guanyat mentre la Massiel, tota ella emocionada, s’eixugava els mocs. Defensar la llengua desafecta del règim era un pecat mortal que Joan Manuel Serrat havia comès i que pagaria amb la censura i la retirada de bona part de la seva discografia.

Les emissores van deixar de “punxar” els seus temes i TVE el va incloure en la seva llista d’individus prohibits. I qui ho havia de dir que molts anys després la llengua imperial seria foragitada d’Eurovisió per la llengua anglesa. L’idioma universal. El Do it for your lover, d’en Manel Navarro, el noi del gall, va representar Espanya a l’Eurovisió a la capital d’Ucraïna, però com que no era català, la llengua del dimoni, no passa res. S’imaginen per un moment que al pobre noi, fill de Sabadell, se li hagués acudit dir que la volia cantar en català? Em sembla que l’haurien intentat penjar a la plaça pública. De fet, aquests dies he llegit més d’una piulada dient que va fer aquell gall perquè... és català.

El 24 de maig vinent, l’Auditori Enric Granados de Lleida atorgarà el màxim reconeixement de la nostra Universitat al noi del Poble-sec. El que ben aviat serà doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida té 73 anys i fa només uns mesos recordava aquell La, la, la dient que, finalment, havia aconseguit reconciliar-se amb aquella vella, entranyable i maltractada amiga. Han passat 49 anys i sembla que res no hagi canviat. Ai, si Franco aixequés el cap, n’estaria orgullós de la seva Espanya!