Les Basses i altres contes

Obro la bústia de casa i m’hi trobo la revista La Paeria, la publicació de l’Ajuntament de Lleida on l’equip de govern es decora el pit amb medalles mentre l’oposició els intenta penjar totes les llufes que pot. El peu de la fotografia de la portada, una zona verda de pinassa amb un rerefons de vehicles aparcats, ens anuncia que la reforma del Parc de les Basses està en marxa.

La notícia ampliada ocupa tota la pàgina tres. “Treballs per a la rehabilitació del Parc de les Basses: Millora de la seguretat viària i de la zona d’aparcaments i reestructuració de l’àmbit de les barbacoes”. La curiositat per saber com, finalment, l’equip de govern resoldrà allò que un malaurat dia ells mateixos es van carregar, em porta a llegir els primers paràgrafs per descobrir que alguns de dins de la Paeria han descobert la sopa d’all. Llegeixo textualment: “...dignificar l’espai públic perquè els lleidatans i lleidatanes puguin anar a caminar, circular amb bicicleta i gaudir del parc”. Ai, carai, carai, però si quan l’alcalde Pons va inaugurar a principis dels anys 60 les Basses d’Alpicat, a més de caminar, anar amb bicicleta i gaudir del parc, els lleidatans i lleidatanes també podíem gaudir d’unes fantàstiques piscines, barbacoes, càmping i zones verdes.

Ja té bemolls la cosa i que haguem de reconèixer, encara que no ens agradi gens ni mica, que un alcalde franquista va construir una gran zona d’oci pública, és a dir, per a tothom i que aquells que van gallejant amb el seu posat d’esquerres l’hagin llençat per l’aigüera i ara, com si fos una proesa, ens anunciïn, als pobres lleidatans i lleidatanes, que estan treballant per dignificar aquesta espai públic. I aleshores qui és el responsable de la seva degradació? Un espai, per cert, que es volia privatitzar amb l’ocurrència dels Barrufets... convergents.

Un espai magnífic que va rebre els pitjors dels maltractaments fins al punt que l’any 2002 va haver de tancar portes. El mateix any, es veu que amb això hi tenen la mà trencada, que un altre magnífic espai públic es privatitzava. El complex esportiu que Joventut Republicana havia inaugurat l’any 1919 moria i de les seves cendres públiques naixia un centre privat.

El Camp d’Esports nascut del poble i per al poble, amb una piscina romàntica, un velòdrom i un camp de tenis també va patir la nostra ignorància i la nostra desídia. I també no deixa de tenir bemolls que ICV votés a favor de la seva privatització i el PP votés a favor que continués com a espai públic.