La colònia Catalunya

Suposo que l’Estat espanyol deu pretendre que ens hi anem acostumant a això del sotmetiment. Per això amb tota la potineria del món van posant les seves grapes damunt d’una democràcia, la seva, que, com acostumava a passar amb la cera tova, ja se li comencen a notar totes les ditades. Quan el meu pare es referia a una persona que segons ell havia actuat molt malament, acostumava a adjectivar-la amb un sonor sinvergüenza. Ho deia, així; sempre en castellà. Una vegada vaig preguntar-li per què no ho deia en català i em va contestar que no, que no era pas el mateix perquè un pocavergonya és algú que encara n’hi queda una mica de vergonya i un sinvergüenza era una cosa molt més gruixuda. Sinvergüenza és aquella mena de gent que envaeix casa teva violentant la memòria dels teus avantpassats. Sinvergüenzas són aquells que peguen a gent pacífica i desarmada. Sinvergüenzas els que desitgen que vagin “a por ellos”. Sinvergüenzas són els que empresonen homes que el seu delicte ha estat no haver comès cap delicte. Sinvergüenzas són aquells que vulneren les seves pròpies lleis i Constitucions. Sinvergüenzas són els que amenacen la pau social i la convivència. Sinvergüenzas són els que volen guanyar per la força el que han estat incapaços de guanyar a les urnes. Sinvergüenzas són aquells que cometen il·legalitats en benefici propi. Sinvergüenzas són els que anomenen “tumultos” a la gent que no pensa com ells. Sinvergüenzas són els que sembren odi. Sinvergüenzas són els que banalitzen el feixisme. Sinvergüenza és aquella mena de gent que menysté la teva llengua. Sinvergüenzas són els que pretenen convertir una nació en la seva colònia. Sinvergüenzas són els que reneguen de la seva pàtria. Sinvergüenzas són els que menteixen sabent que menteixen. Sinvergüenzas els que demonitzen la nostra escola. Sinvergüenzas els de pensament únic. Sinvergüenzas els nomenats a dit pel dictador Franco. El meu pare també deia que la nostra llengua posseeix un verb magnífic que no té equivalent en la llengua castellana. Enraonar. La facultat de raonar amb una altra persona; de discórrer amb ella per mitjà de la intel·ligència. I davant de la nostra voluntat d’enraonar, ells, els sinvergüenzas, apliquen un tunejat del Decret de Nova Planta.