Ens deixem enganyar?

Si no fos perquè el corrector del diari m’hauria estirat les orelles per la llargada del títol, m’hauria agradat encapçalar l’article amb una doble pregunta. “Ens deixem enganyar o ens enganyen?” Si l’analitzem veurem que una i l’altra van lligades i que, la majoria de vegades, són indestriables. Diuen que la primera vegada que algú t’enganya és culpa d’aquest però la segona que ho fa, llavors ja és culpa teva. Ahir una piulada m’avisava que el govern espanyol vol suprimir les pagues extres als jubilats, alhora que em demanava que fes córrer el missatge a amics i coneguts. La doble pregunta em va venir al cap. “Ens enganyen o ens deixem enganyar?”.

I vaig arribar a la mateixa resposta: Les dues coses. Ens enganyen assegurant que les pensions són insostenibles, com insostenible és la sanitat o l’educació pública, quan nosaltres, sí, nosaltres, sabem que els nostres impostos serveixen per enriquir les butxaques d’aquells que les tenen foradades. Arribem a banalitzar l’engany fins al punt de pensar que no hi podem fer res, que és millor fer veure que la tragèdia acabarà per fondre’s com la cera, sabent que no es fondrà sinó que ens anirà cremant i consumint l’ànima i el nostre poder adquisitiu.

Per què ens deixem enganyar quan ens afecta negativament i d’una forma tan directa? En plena dictadura franquista, després que l’accident nuclear de Palomares deixés anar material radioactiu que encara avui té seqüeles de contaminació sobre parts del territori d’Almeria, el ministre d’Informació i Turisme del govern del dictador Franco, el fundador de la matriu de l’actual Partido Popular, Fraga Iribarne, es va banyar amb l’ambaixador americà a la platja de Palomares per demostrar davant dels espanyols que no havia passat res. I aquests s’ho van creure o van fer veure que s’ho creien. Ara ens volen fer creure que els catalans que volem la llibertat del nostre país ens hem tornat bojos... o russos. Ens volen tornar a enredar assegurant-nos que ells són els bons i nosaltres els dolents que volem desestabilitzar Europa. Nosaltres! Que sempre hem apostat per l’europeisme!

Ens deixarem enganyar entonant el mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa, amb una autèntica demostració de masoquisme col·lectiu? Certament mai no havíem arribat a imaginar que aquells que ens enganyen fossin, a més a més, uns autèntics sàdics. I que de l’engany en fessin bandera i que la passegessin ufanosos davant dels nostres ulls.