Hores decisives

Hores abans de personar-se davant del Tribunal Suprem per revisar la seva situació de presó preventiva, el Vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va publicar una carta al Matí Digital, on agafava la bandera de l’estoïcisme per explicar-nos fins a quin nivell els mals polítics (els que han renunciat a la política o no en saben fer) volen imposar la seva força sobre la consciència democràtica i profundíssimament humana de molts. Certament el Vicepresident no hauria pogut triar una millor escola filosòfica per descriure bona part de la nostra història que no és altra que la narració de molts altres pobles i nacions sense estat que encara lluiten per continuar existint.

Aquests darrers mesos viscuts que han mostrat al món la gran capacitat de resiliència dels catalans i la manca de pell democràtica d’aquesta Castella construïda a sang i foc i controlada per una elit corrupta que és capaç de fagocitar qualsevol bri de justícia, han estat només una minsa part del que ens espera si és que pretenem guanyar aquesta batalla tan desigual. Si semblava impossible que David pogués vèncer Goliat, tampoc no es pot descartar que un poble masegat com el nostre finalment pugui arribar a bon port. Les hores decisives (Fundació La Mirada, 2016) és el títol d’un llibre que aplega els escrits que Armand Obiols, (pseudònim de l’escriptor Joan Prats), va publicar entre el 14 d’abril del 1932 en què feia un any que s’havia proclamat la República catalana, passant per la manifestació del 24 d’abril en pro de la integritat de l’Estatut, l’elaboració parlamentària de la Constitució de la República i la posterior discussió de l’Estatut, i es clou el dia abans de ser elegit el primer Parlament estatutari. La vigència d’aquests escrits fa que ens sembli que han estat escrits aquesta nit. Han passat gairebé vuitanta-sis anys i encara ensopeguem amb la mateixa pedra. Obiols defineix el conflicte de manera ben gràfica: “Ells volen devorar-nos i nosaltres no volem ser devorats”. Ara que hem triat lluitar fins al final per deslliurar-nos d’aquest invent anomenat Espanya que ens vol destruir, em pregunto per què no anem de cara a barraca i encertem d’una punyetera vegada l’ull d’en Goliat.