Roma locuta...

Ja em perdonareu els lectors de pell fina però les discussions interminables de qui, què, quan i com dels responsables polítics que representen les forces independentistes guanyadores de les darreres imposades eleccions, em recorda aquella escena de la pel·lícula La vida de Brian de la companyia britànica Monty Python, on el Front Popular de Judea, el Front Judaic Popular i els d’Unió Popular del Poble Jueu es barallaven entre ells intentant trobar la manera de lluitar contra l’ocupació romana. I mentre els jueus s’entretenen amb allò de si han de ser peres o pomes, els romans se n’enfoten a cor què vols perquè, parafrasejant l’exentrenador del Barça, Pep Guardiola, aquí qui talla el bacallà és el puto amo. Per això els ratolinets haurien de fer santament de deixar de vigilar-se l’esquena i anar correcorrents a comprar el cascavell per al gat golafre que se’ls menja el formatge i l’enteniment.

Potser sí que en algun moment d’aquest viatge cap a Ítaca alguns es van excitar amb els propis tambors i no van mesurar prou bé el primitivisme mesetari ni tampoc el repicar de la campana de la història, però i ara què? És la gran pregunta. I amb aquest interrogant penjant del coll omplim articles i tertúlies intentant resoldre per nosaltres mateixos una pregunta que hauríem de llençar a les aigües del Manzanares. Està clar que ara per ara la resposta continua essent la mateixa que la tornada de la versió original de la cançó popular del segle XVIII, Els Segadors. Els pobres pagesos van anar a donar part al virrei del mal que els soldats els feien i aquest els va respondre que “llicència els he donat i molta més se’n poden prendre”.

Per tant la resposta no ha variat: carta blanca o, si voleu, en el més pur estil James Bond: llicència per matar. O no és això el que amb boquetes de pinyó van respondre les peperes Cospedal i Sáenz de Santamaría? La primera amenaçant amb l’exèrcit i l’altra amb la declinació del verb descabezar, que ha comptat amb la inestimable col·laboració dels xirigoteros del carnestoltes de Cadis que saben que la befa si és contra Catalunya i les seves Institucions no tindrà conseqüències de cap mena. Realment tornem a encetar un any nou amb problemes vells que anirem mastegant i regurgitant perquè pel que fa a Catalunya, la màxima “Roma locuta, causa finita” només és una frase feta que esperona més de dos milions de catalans a seguir lluitant.