Ja la tenim col·locada

És la frase típica dels pares quan el seu fill o la seva filla troben feina. “Mira, ja el tenim col·locat”, diuen. Perquè ara no és pas garantia de res això de fer colzes i treure’t una carrera d’un parell de dallonses de mico. Ni tampoc no ho és aquell consell que et donaven de joveneta: “Filla, tu fes-me cas. Estudia de valent, domina tots els idiomes que puguis i així tindràs el futur assegurat.” Per això quan els fills acaben la carrera i els estalvis de la sang, suor i llàgrimes s’han esfumat pagant matrícules, pisos compartits i despeses vàries, arriba el camí de la creu de sortir al carrer amb el títol davall del braç i que Déu t’empari, germà. I quan el fill arriba a casa un dia i un altre dia i després un mes darrere l’altre amb els ànims per terra perquè, saps, mare, pare, avui m’han dit que com jo n’hi ha un fotimer i que, si vull la feina, ja em puc preparar a cobrar set-cents euros bruts mensuals, als pares els hi agafa una angoixa terrible pensant que el seu estimat fill, amb dues carreres, cinc màsters i que parla anglès, francès, alemany i que fa tot just un any ha començat a estudiar xinès perquè ells mateixos l’hi van aconsellar, nen, estudia, que els xinesos van forts, se li van pansint les il·lusions i la vida. Però aquesta només és la vida dels súbdits, dels pobres desgraciats que han nascut sense una corona damunt del cap. Dels que han de guanyar-se les garrofes amb la suor del front.

Els de la corona, els que viuen de la suor dels altres, només suen quan naveguen fent regates o quan, de tant en tant, els toca, i ai quina angúnia, suportar una recepció oficial sota el sol rabiós d’estiu davant del poble que els aclama amb banderetes de paper. Als de la corona no els cal patir pel futur dels seus fills i filles i per això hi ha expressions que mai no utilitzen. Que ni tan sols coneixen.

Mai no enviaran un missatge a un amic fent-li saber que la nena ja està col·locada. Perquè les nenes amb corona ja hi neixen, de col·locades. Els aconsellen, això sí, que han de guiar-se per les lleis que els protegeix contra el poble que de tant en tant es revolta contra ells, els coronats. I així, els coronats, van donant lliçons a tort i a dret amb un llenguatge que només ells entenen perquè per això són els coronats, encara que qui els hi va posar la corona damunt del caparró portés gorra de plat.