Sant Jordi km 0

Ho comentava la setmana passada amb altres escriptors de les terres de Ponent. Algun dia s’adonaran els de Barcelona city que hi ha vida més enllà de la Diagonal? La pregunta és tan directa que fa de mal escoltar, però després que molts de nosaltres hem volgut fer-ne la prova, el cotó que mai no enganya ha resultat ben brut. Sembla estrany que han passat anys i encara la pregunta tòpica de molts barcelonins sigui com de lluny està la nostra ciutat. Lluny respecte a què? Com si visquéssim a Can Pistraus i ens desplacéssim a lloms d’una mula. Aquests darrers dies malauradament ho hem pogut tornar a comprovar. Publicitat sense mesura per als literats mediàtics que viuen entre el mar i la muntanya del Tibidabo, unes quantes molles de pa per als de les comarques de Girona, i per als lletraferits de la plana de Lleida ni una engruna perquè pobrets ja hi estan acostumats.

Ni el gran Josep Vallverdú se n’ha pogut sortir, repliquen els més experimentats. Ja t’hi pots escarrassar que fins i tot els premiats sempre són els mateixos. Potser sí que són punyeteres casualitats de la vida però és molta coincidència que als que se’ls imposa la corona de llorer dels més importants premis literaris siguin els que pertanyen a la petita però musculada família dels mediàtics. Avui és Sant Jordi i les rambles de Barcelona aniran plenes de gent que busca els llibres dels mediàtics perquè per això se’ls ha publicitat fins a l’avorriment. A Ponent, però, ens passa si fa no fa com a la gent de les Terres de l’Ebre. Que gairebé no existim. Només quan cau una bona pedregada i ens fa malbé la collita. Llavors sí. Llavors és quan sortim per antena i diem allò que s’espera que diguem.

Però quan es parla de literatura això ja és tota una altra cosa. Això són paraules majors. No hi ha fruita que s’hagi malmès, per tant, tornem a la Diagonal. Perquè parlem de llibres i es veu que aquests només els saben escriure de la Diagonal en amunt. Per això avui amb sentiment d’orgull encapçalo l’article amb un Sant Jordi quilòmetre zero. Perquè aquí, com a les terres de l’Ebre, tenim gent que s’escarrassa per aportar al conjunt de Catalunya el millor que sap i pot. Lleida i les seves comarques tenen denominació d’origen. Una marca ben guanyada que mereix lluir amb veu pròpia en un dia com avui. Al costat de cada rosa jo hi poso un autor o una autora de quilòmetre zero. Ahir mateix m’ho comentava una lectora: comprem autors de casa amb els quals podem parlar de la seva obra. Perquè aquests també són els nostres autors. Bon Sant Jordi.