La guàrdia incivil

Hi ha un acudit més vell que l’anar peu en el qual una persona li pregunta a una altra si sap per quin motiu la guàrdia civil sempre va en parella, és a dir, de dos en dos. Home, això ho sap tothom, li contesta l’interrogat, perquè un només sap llegir i l’altre només sap escriure. Això que és simplement un acudit per passar l’estona a costa d’un col·lectiu que sempre ha tingut fama de poques llums, darrerament els del tricorni estan aconseguint que la realitat superi l’acudit. Després de l’atestat de la repressió policial que la benemèrita espanyola de l’1-O a Catalunya va enviar al mal jutge Llarena, en què es treien de la màniga una població inexistent anomenada Sant Esteve de les Roures, fent el ridícul més estrepitós en aquest serial que ben bé es podria intitular “vamos a contar mentiras, tralala”, van elevar el llistó de la seva pròpia ignorància amb una nota on parlaven de la ciutat menorquina de Menorca. Però com són, com diria en Guardiola, els putos amos, davant la befa del món mundial i lluny d’esmenar l’error i demanar disculpes, van bloquejar el compte creat de l’ajuntament de Menorca. Potser la causa de tot plegat sigui perquè el que sap llegir està de vacances pagades pels serveis prestats a la una, grande y libre i el que sap escriure encara continuï de baixa per luxació del canell dret com a conseqüència dels cops que va repartir amb la porra, però el cas és que no en diuen una al dret.

La setmana passada el nostre benvolgut Parc d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, per analfabetisme del 155 i sota la vigilància dels del tricorni es va convertir en Aguas Torcidas y Lago de San Mauricio. Jo crec que estan fent punts per superar l’etapa de nomenclàtors més fosca del franquisme o potser per guanyar-lo per golejada.

Ara que està tan de moda l’extrema dreta, uns altres putos amos, potser els més nostàlgics regurgitaran San Fructuoso (Sant Fruitós del Bages), San Baudilio (Sant Boi de Llobregat), San Cucufate (Sant Cugat), San Quirico (Sant Quirze), tot i què n’hi ha que mai no han deixat de nomenar la capital de Ponent amb una sonora Lérida, és a dir una ciutat de Colòmbia, amb orgull de fer saber a tothom que ells no han canviat mai i que són espanyols, espanyols, espanyols i molt espanyols.