Operación Bucéfalo

Ja ho va advertir a la presentació: “Jo sóc periodista i el meu ofici es veu reflectit en aquesta meva segona novel·la”. L’amic Joan Cal, el responsable que jo cada dilluns pugui dir la meva en la contraportada d’aquest diari que dirigeix, ha escrit un magnífic llibre que ell, volgudament, l’ha embolcallat amb una gran llaçada en forma de novel·la. I ho és, certament, però més enllà del gènere que hom li vulgui atorgar Operación Bucéfalo és una gran història que navega entre la ficció i la crua realitat del contraban i el narcotràfic gallec.

Un periodisme fet novel·la o una novel·la articulada des d’una envejable professionalitat periodística, on el seu autor ens submergeix en un món força desconegut per a la gran majoria però, malgrat això, el contundent relat en format d’entrevista t’atrapa a partir de la primera pàgina en un viatge tortuós per l’atzarosa vida del protagonista de ficció, Trucho Currás, el qual durant anys va ser el déu mortal de Cambados. Un total de cent seixanta-dos pàgines que, com la bona escudella on mai no poden faltar els set sagraments, van farcides d’informació que el lector pot anar descabdellant en el polièdric entramat de la complexa societat gallega de finals dels vuitanta i primers anys noranta. Noms i cognoms de ficció que amaguen noms i cognoms de personatges reals que durant anys van protagonitzar portades de diaris, es van sumant a cada paràgraf sense donar treva al lector que, com jo mateixa, anirà obrint els ulls, esparverat per un univers on tot anava a l’ample sense cap mena de control i on, qui més qui menys, sucava.

Joan Cal arrisca en aquest llibre. La seva ànima de periodista, tot i l’embolcall, el porta a la denúncia d’uns fets i d’una societat corrompuda. És un exercici valent i compromès. En una entrevista a Nacho Carretero, l’autor del prohibit Fariña, que poden comprar tranquil·lament a Portugal, manifestava que ell només havia intentat explicar allò que tots els gallecs ja donaven per sabut i sobreentès. “El contraban i el narcotràfic el vivíem amb una absoluta normalitat”. Una normalitat dins de la més absoluta anormalitat que en Joan Cal, gallec de naixement, va demostrar durant la presentació de Bucéfalo amb diversos exemples: “Un guàrdia civil destinat a Galícia als dos mesos ja conduïa un Mercedes”. Ai, la Guàrdia Civil...