VIURE PER VEURE
Els 'shorts' i jo
Deuria tenir uns sis anys. Aquell estiu una amiga de casa feia de monitora als campaments de la Verge Blanca i se’m va voler emportar. A casa amb l’ai al cor, per allò de ser filla única, la idea no els va seduir gens ni mica. “La nena a les Basses d’Alpicat i uns dies a les Cases d’Alcanar, que s’hi està prou bé.” Però finalment van dir que sí. La Teresa, l’amiga de casa, els va acabar de convèncer dient-los que l’aire dels Pirineus m’obriria la gana i que fins i tot tornaria amb una mica més de carn entre la pell i els ossos que conformaven el meu cos esprimatxat.
Va ser uns dies abans de fer la maleta que la meva mare va pronunciar aquella paraula tan estranya: Shorts. “Uns shorts t’aniran d’allò més bé per trescar per la muntanya.” Me’ls va comprar al Pierrot, una botiga preciosa, i recordo que eren elàstics i amb un petit cinturó del mateix color gris rata. Aquell estiu vaig descobrir els shorts. A aquells pantalonets que m’arribaven a mitja cama en van seguir d’altres i també a aquells primers campaments d’on vaig tornar igual que vaig marxar: prima i seca com un misto. Els shorts van entrar a la meva vida. D’excursió, shorts. A la platja, shorts. I a la piscina, shorts. Ara aquesta peça de roba que els diccionaris i el mateix Termcat estan d’acord que vol dir pantalons curts i que són els que s’acaben al genoll o més amunt, ha envaït tot l’espai públic i privat.
Com si es tractés d’un uniforme que s’ha de portar sí o sí, les adolescents llueixen les galtes del cul mentre amb les mans tiben cap avall el short, short, short, intentant deslliurar-se dels pessics de la roba, basta i de nul·la qualitat, a l’entrecuix.
I si només fossin les adolescents, encara rai. A la moda s’hi han afegit homes i dones de totes les edats, alçades i pesos. Culs penjant, cuixes varicoses i immenses panxes de melics desapareguts es passegen amunt i avall dels nostres carrers i places com si anessin a plegar caragols. Els shorts de centímetre i mig han conquerit les escoles, universitats, museus, concerts de música clàssica, teatres i casaments sense que ningú gosi posar-hi una mica de seny. Els shorts de dilluns a dilluns i visca la Pepa del mal gust. I deixo les xancletes de platja i les samarretes imperi per a un altre dia. Quines ganes tinc que arribi el fred, Senyor!