Sempre ens quedarà Itàlia

A Viatge a Itàlia, Goethe relata que la seva travessia per mar de Nàpols a Palerm va estar protagonitzada per un mareig constant, però que quan finalment el vaixell va tocar port, es va quedar extasiat davant la vellesa de la ciutat amb les muntanyes al fons, il·luminades pel sol del capvespre.

L’escriptor alemany va viatjar a Itàlia quan tenia 37 anys. Volia veure art i impregnar-se d’una cultura que havia llegit i rellegit, abans que fos massa tard. A la meitat de la seva vida, aquell viatge que duraria un any i mig va canviar la seva manera d’escriure.

Va deixar escrit que aquell temps va ser el millor de la seva vida. Itàlia, un estat creat fa poc més de cent anys, que guarda els tresors arquitectònics més valuosos d’Europa, amb el major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat de tot el món, ens captiva cada vegada que la visitem.

Fa uns dies que viatjo de punta a punta de la seva geografia, saltant de Bolzano a Aosta fins a Reggio de Calàbria, enfilant les muntanyes que s’enfilen a dreta i esquerra del llac de Garda i navegant les aigües tranquil·les del Tirrè que llepen les costes de les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, amb l’aire condicionat a la temperatura màxima de potència, intentant escapolir-me de la xafogor d’aquest estiu que amenaça amb fondre les pedres dels camins assedegats.

Amb el cos mig allitat damunt del sofà, les pàgines d’El país on floreix el llimoner (Helena Attlee. Quaderns Crema. 2017) van impregnant l’habitació d’una intensa aroma de cítrics. Itàlia en sap, de vendre. Magníficament presentats, vestits amb els millors teixits, Itàlia ha sabut fer de l’oli, dels vins, del paisatge i de la cuina un producte perfecte que gairebé es ven sol. I també dels cítrics.

Tot un món que cal anar descobrint. Visitar els Jardins de Cítrics de Buggiano Castello, prop de Pistoia, o la Villa Poggio Torselli a la Toscana, on no us podeu perdre l’hivernacle de llimoners, és tot un plaer per als sentits.

Taronges amargues, dolces, sanguina, el poncem, la bergamota, l’aranja grossa, la llimona àcida i les mandarines són ingredients que sàviament barrejats amb nous de mantega i pasta al dente formen part de les cartes de molts restaurants.

A mitja tarda, omplo una gerra amb aigua, el suc espremut de quatre o cinc llimones, un grapat de fulles de menta fresca, i mentre es refreda a la nevera, jo segueixo viatjant.