Les agulles del rellotge

Un dels personatges més coneguts de l’obra de Carroll Alícia en terra de meravelles és el conill blanc que corre atrafegat amunt i avall mirant el seu rellotge de petaca i amb cara d’angoixat perquè pensa que arriba tard. Tothom en un moment o altre de la nostra vida ens hem sentit identificats amb el pobre conill. El rellotge ens recorda que som esclaus d’uns horaris rígids i inamovibles. Per això, quan arriba el cap de setmana o les vacances acostumem a abandonar el tic-tac que ens empresona i, encara que sigui pura ficció, ens sentim més lliures. És, diuen, una de les millors sensacions que experimenten les persones que passen a la beneïda jubilació. La persona jubilada sovint et comenta que ha deixat de ser esclava del rellotge i acostuma a acompanyar la frase elevant el braç i ensenyant-te el canell. “Ho veus?”, et diu, “ara mai porto rellotge”.

El pas del temps passa a ser secundari i els dies anomenats “laborals” deixen de tenir sentit. Suposo que per això els jubilats no s’han manifestat ni a favor ni en contra de la darrera pensada d’Europa per mantenir el mateix horari a l’estiu i a l’hivern. Després d’anys i panys fent-nos creure que el canvi d’horari era mà de sant pel que fa a l’estalvi energètic, ara es veu que han descobert la sopa de pa i que d’estalvi energètic res de res.

Els experts han arribat a la conclusió que és gairebé insignificant. Vés per on, tantes campanyes amb la conya de l’estalvi per arribar a la mateixa conclusió que la que afirmàvem els escèptics. Els experts, Déu mos en guardi, de tants experts, afirmen a més a més que tot aquest destarotament és perjudicial per a la salut. És a dir, el mateix que, sense tanta experiència, també dèiem els escèptics. Finalment un 84% dels cinc milions de persones que van participar en l’enquesta feta a l’estiu per la Unió Europea s’oposen a mantenir els canvis d’horari d’estiu i d’hivern. Ja veurem, però, si el Parlament Europeu, es a dir els estats, donen el vistiplau a aquest canvi que, i és només un consell, ben bé podrien aprofitar per mirar d’establir un horari que, d’una punyetera vegada, pogués arribar a fer realitat la conciliació laboral i familiar.

Ara els llumeneres de l’Estat han decidit crear un comitè d’experts per analitzar el tema. Ai, ja tremolo. Amb tants màsters inexistents ja cal que vigilin els experts que agafen, no fos cas que amb una mica de mala llet engeguéssim el fus horari a Can Pistraus.