Ordre+contraordre=desordre

Llegeixo que el govern de la Paeria de la nostra ciutat regularà la circulació de patinets elèctrics, segways, bicicletes de passatgers i de repartiment i prohibirà que aquests circulin tant per les voreres com les calçades. Fa unes setmanes un jove que circulava amb patinet elèctric va atropellar una dona a Ronda i com aquest no és un fet aïllat, és urgent que els ajuntaments regulin aquests tipus de transport, que amenaça a complicar-nos una mica més la vida alhora que contribuiran sens dubte a un augment sobtat de greix en panxes i culs. No és que estigui en contra d’establir i regular l’espai comú, tot just el contrari, crec que és imprescindible establir unes normes que regeixin la convivència. Per tant, aplaudeixo normes, ordenances i reglaments efectius que contribueixin a fer de les ciutats un espai harmònic i cívic. Però (malauradament sempre hi ha un però) massa sovint les bones intencions fallen quan es vol passar de la teoria a la pràctica. És a dir quan es volen fer efectius reglaments, ordenances i normes. És llavors quan t’adones que la ciutat està en mans dels incívics i que reglaments, ordenances i normes es converteixen en paper moll. Feu una ullada a tota la paperassa i comprovareu com, malgrat tot està regulat, la ciutat pateix les agressions permanents d’aquells que es passen les normes per les escarranxes. Mentre els altaveus del vehicles conduïts per autèntics animalots ens agredeixen amb el xumbaxumba, l’Ordenança municipal de civisme i convivència del 2007 (modificada els anys 2008,2009,2010 i 2015) prohibeix la circulació de vehicles que produeixin sorolls innecessaris com és la utilització d’aparells de reproducció de so en un volum elevat. Irònic, oi?

I ara arriba la moda dels xavals nini, que es passegen amunt i avall amb altaveus portàtils a tot drap sense que ningú gosi dir-los ni ase ni bèstia. Això que per la ciutat també es passegen 22 agents cívics que, en teoria, vetllen pel compliment de les ordenances municipals que fomenten el civisme i la convivència. I deixo per un altre article l’acompliment i seguiment que es fa de l’Ordenança de l’ús de la via i els espais públics del 2015, en què es prohibeix pintar grafits, eslògans, dibuixos i similars. És xocant que en una ciutat com Lleida amb les parets farcides de garagots existeixi una ordenança que ho prohibeixi. Xocant, oi?