Eleccions catalanofòbiques

L’any 1640 ja ho va deixar escrit aquell que va donar nom al conegut model de petites ulleres rodones: “En tanto que en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra.” Es veu que a l’hidalgo Quevedo la decadència inexorable de l’imperi espanyol li provocava mal de panxa i, per posar-hi remei, va utilitzar l’elixir que ha acabat per convertir-se en tot un clàssic: fuetejar el poble català. Al desafecte. No us enganyeu, la catalanofòbia va arribar per quedar-se i la seva banalització ha comportat que la mentida, la difamació, l’insult, la perversió i la demagògia més descarnada gaudeixin de la més absoluta impunitat davant de tota una societat “espanyola” anestesiada, que s’ha declarat incapaç d’adonar-se fins a quin punt els prenen el pèl i els quartos.

La vomitiva campanya electoral d’Andalusia per part de tots els partits polítics, amb la complicitat silent de la majoria d’andalusos, evidencia que atiar la catalanofòbia cotitza com un valor segur en els mercats de la poca vergonya. El meu besavi, nascut a Jaén i que va anar a viure a Barcelona no pas per necessitat sinó perquè s’hi va enamorar, els hauria dit el nom del porc. El club de fervents adeptes a la catalanofòbia banalitzada és immens. Uns perquè s’ho creuen, d’altres perquè els interessa i la gran massa amorfa perquè, com un ramat de xais, no s’adonen de res, ni tan sols quan els perversos els condueixen pel camí de l’escorxador.

Des de sempre, l’estupidesa ha regit el destí d’aquest invent que s’anomena Espanya. En comptes de saber aprofitar el fet d’haver conquerit a sang i fetge una nació magnífica com Catalunya per xuclar en benefici propi el seu immens pòsit històric (cultural, democràtic, emprenedor, pactista), s’ha dedicat a destruir-lo des del minut zero. Una errada de conseqüències tràgiques, evidentment per a Catalunya, però també per a aquesta Espanya que, en teoria, pregonen defensar. Perseguint l’extermini de l’esperit de Catalunya amb estratègies perennes d’assimilació i amenaces constants, s’estan carregant la gallina dels ous d’or que els alimenta. I en aquest afany d’aniquilació metòdica hi ha l’ajut incondicional d’aquells que, com el fill de la Pobla, hi posen tot l’interès. Perquè ja se sap que no hi ha millor falca que la que està feta de la mateixa fusta. Per aquest motiu, no subestimeu mai els estúpids perquè és el gènere més perillós que existeix.