Bones festes o bon Nadal?

De fet quan el consumisme desaforat comença a omplir els carrers de gent que camina amb pas apressat, carrejant bosses amunt i avall que contenen regals de vegades ben absurds, ja podem dir que el Nadal ha arribat. És llavors quan coneguts i saludats, amb un somriure impostat, ens creuem sense aturar-nos tot deixant anar de passada la típica frase de “Bon Nadal”. Darrerament però aquesta salutació nadalenca s’està substituint per una altra que, tal vegada, és menys compromesa per aquells que volen deixar ben palès que el sentit religiós d’aquestes dates no fa pas amb ells i que, per aquest motiu, desitjar-te “Bones Festes” s’està imposant a la que pròpiament defineix la commemoració d’un dia que, diuen, diuen, diuen, és quan a Betlem va néixer el nen Jesús. Una data en què tothom, o gairebé tothom, llevat dels més petits de cada casa, s’interroga del veritable sentit de tot plegat perquè tant cristians com ateus, creguts i descreguts, queden atrapats dins d’un remolí d’on és gairebé impossible fugir per allò del què diran o del vés que hi farem. És el que té el fet de viure i conviure en societat, en qualsevol societat. I la nostra és tan previsible que fins i tot l’autoengany disposa d’un espai destacat en el quadre d’honor.

Demà vint-i-cinc de desembre és el fum-fum-fum; una altra mentida pietosa que ens aplegarà al voltant d’una gran taula parada i ben guarnida de colesterol, greixos saturats, alcohol i tones de sucre ben embolcallat amb plàstic de colors llampants, mentre el so amorosit de les cançons nadalenques ens entendreix el cor i l’ànima fent-nos oblidar que el món és un pou d’injustícies i malsons. És el fum-fum-fum del qui dirà més gran mentida, els dies on ens creiem que el majoral és capaç de fer deu mil camades amb un salt totes plegades, fum-fum-fum, imperatiu del verb fúmer, eufemisme que n’amaga un altre fotre, més directe a la galta perquè és evident que cantar “fot-fot-fot”, no resulta tan angelical en unes dates on les bones intencions s’imposen falsament a la crua realitat.

Tot plegat ens remet al culte pagà de la celebració del naixement del Sol que l’Església, sempre tan hàbil i camaleònica, adoptà malgrat els Evangelis ni tan sols especifiquen la data exacta del naixement de Jesucrist. Però, tal com diuen, se non è vero, è ben trovato. Per tant, celebrem el Nadal perquè el món s’acaba i, esperem, que finalment s’acabi bé. Bon Nadal.