Reciclar és la solució?

Torno a casa carregada de plàstic que no vull i que quan posi un peu a la cuina llençaré al cubell corresponent perquè no vull pas ser culpable d’acabar amb la poca salut del nostre planeta. Al carrer, un cartell exposat en un opis, m’assenyala amb el dit. Es tracta d’una campanya publicitària de l’empresa Ecovidrio i de la Generalitat adreçada a les persones que encara no participen en el procés del reciclatge i que no separen els residus domèstics a casa seva. Una frase recurrent d’un particular encapçala l’anunci: “No tinc espai per reciclar”, seguit d’un advertiment contundent: “Les teves excuses estan acabant amb el nostre planeta”, i que, per aquest motiu, les excuses no han d’impedir llençar els envasos de vidre al contenidor verd. He llegit l’anunci mentre espero que el semàfor es posi verd, i a mesura que el llegeixo em vaig encenent.

Fa temps, articles meus ho avalen, que defenso que el reciclatge no és la solució perquè la solució de tot aquest desgavell és, precisament, prohibir la fabricació d’aquests materials que estan destruint el nostre ecosistema. Quan era petita anava a la Vinícola de l’avinguda de Blondel a retornar els envasos de vidre de les gasoses, de l’aigua amb gas i dels iogurts. Aquests diners del retorn, la mare me’ls posava a la guardiola i jo, és clar, sense tenir cap mena de consciència ecològica contribuïa, sense saber-ho, a mantenir un cert equilibri entre el consum i el sistema. Aquesta era la manera de funcionar d’aleshores perquè el plàstic era gairebé inexistent. S’anava a comprar amb encenall i la bossa del pa. Ara el dit ens apunta com els culpables d’un sistema que nosaltres, pobres xaiets, no hem creat. Més aviat som les víctimes d’aquest nou sistema pervers.

Creada la indústria del no-retorn, del consumisme més ferotge, d’utilitzar i llençar, d’emportar-nos a casa uns residus absurds, l’anunci en qüestió, que evidentment té un sentit pedagògic i que aplaudeixo, posa el dit a la nafra a aquells que menys culpa tenen en una societat on els països són els únics culpables de tot plegat. No els sembla absurd que els contenidors on aboquem els residus també estiguin fabricats amb materials plàstics? I com cada any, també enguany, els Reis Mags d’Orient han portat tones i més tones de joguines de plàstic que d’aquí a no res faran cap dins d’un contenidor... de plàstic.