En defensa del territori

No és la primera vegada que es reobre el debat sobre la llei electoral de casa nostra. Ho va fer el PSC la primavera de l’any passat i ara hi tornen els que pacten amb l’extrema dreta, que aixeca el braç sempre que vol, i amb els del somriure taronja que passeja l’estanquera. El Partido Popular, en boca del diputat etern Santi Rodríguez, ha recordat, com si aboqués una originalitat, que aquest és un debat clàssic, però important i imprescindible, perquè ens ha recordat, per si algú encara no n’està assabentat, que Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia. I contràriament a un sistema mixt ben curiós que havia defensat anteriorment, ara proposa el sistema de circumscripció única que és el que sempre ha defensat Cs. Una aposta que sens dubte faria perdre la importància de la territorialitat atès que, si un escó arribés a valer el mateix arreu, alguns territoris podrien perdre representativitat. El debat no és nou. Recordo quan el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la constitució d’una ponència conjunta per a l’elaboració, precisament, d’una llei electoral pròpia.

Era l’any 2009. El 2015 el Ple del Parlament celebrava un debat de la futura Llei electoral on el PP presentava una esmena a la totalitat i Cs s’hi posava de cul, ambdós ofesos per la infrarepresentació de les zones metropolitanes que són, casualment, ves per on, on els blanquejadors de Vox obtenen més vots. Perquè davall del postureig i la teatralització d’una aparent defensa que Catalunya ha de tenir una Llei electoral pròpia, s’hi amaga un únic objectiu: el benefici particular i partidista i que, tot i ser legítim, perjudicaria els territoris menys poblats com és el cas de les comarques lleidatanes.

Les xifres, així, sense analitzar-ne el fons, els donarien la raó. Barcelona escull 85 representants, però d’acord amb la seva població n’hi pertocarien 101. En canvi les comarques tarragonines, gironines i lleidatanes, n’escullen 18,17i 15 però si ens fixem en la població, els en tocarien 14,13 i 7 respectivament. És a dir que Lleida en perdria 8. I ja no parlem de les Terres de l’Ebre que gairebé no tindria representació. Lleida amb una geografia extensa però amb poca població en sortiria clarament perjudicada. Per tant perdríem capacitat de defensa a favor de les àrees més poblades de Catalunya. Aquesta i no d’altra és la raó de tot plegat.