SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Durant l’apallissament i tortura del president Pujol a conseqüència dels incidents del Palau de la Música Catalana, el 19 de maig del 1960 (en intentar-se cantar per part del públic el Cant de la senyera, durant el concert de l’Orfeó Català en homenatge al poeta Maragall), els policies de la brigada social, mentre l’apallissaven brutalment utilitzant també mètodes de tortura ben coneguts com és el que en l’argot policial espanyol es coneix amb el nom de “la cigüeña”, aprofitaven aquelles sessions per maleir Catalunya i els catalans fent servir el manual d’instruccions bàsic de la catalanofòbia. La relació d’insults que va patir el detingut, però que anava dirigida a tota la població catalana, consta en les actes autoritzades pel notari Antoni Gual i, concretament, en els números del 2.068 al 2.075 del seu protocol, en què es reprodueixen les frases concretes que van vomitar els de la secció del Cuerpo General de Policía Española (la CGP). Tot i que està documentat i es pot comprovar, crec que és bo de recordar-ne algunes. “Lo que Hitler hizo con los judíos no fue nada con lo que nosotros haremos con los catalanes”, “ Los catalanes no teneis c...”, “Perros catalanes. Hijos de p...”, “Qué lástima que no pudiéramos mataros a todos”, “Los catalanes estaréis más bajos que la mierda que sois”. Rellegint aquestes floretes, a alguns encara els pot sobtar quan comproven que cap té com a destinatari la persona que en aquell moment estan torturant, és a dir, un jove de vint-i-nou anys anomenat Jordi Pujol Soley, sinó que totes elles van dirigides a tot un poble pel simple fet d’existir i que demostra que aquella d’en Galinsoga, el director de La Vanguardia, “todos los catalanes son una mierda” no era de cap de les maneres una frase expressada en un moment de ràbia, sinó la gota malaia d’un pensament enquistat que es mastega i es regurgita permanentment. De frases, persones, situacions i exemples de catalanofòbia en estat pur n’hi ha per donar i per vendre i la democràcia de pa sucat amb oli, resultant del nyap de Transició amanida, no ha aconseguit eradicar la catalanofòbia que sembla ser el trending topic del moment. No cal filar gaire prim per adonar-se del grau de catalanofòbia latent per part d’alguns testimonis amb tricorni que juren, juren!, dir la veritat i només la veritat mentre Déu nostre senyor corre a posar-se taps a les orelles i el tribunal dorm al so d’una música que l’enamora. Res de nou sota el cel.

tracking